10 tendencias en fotovoltaica

Las renovables, y muy especialmente la solar fotovoltaica, ganarán protagonismo como fuente principal de energía en los próximos 5-10 años. Pero a medida que su porcentaje crece en el mix energético, garantizar la seguridad, la fiabilidad y la rentabilidad de los activos de generación eléctrica constituirá la máxima prioridad.

Con el rápido desarrollo de tecnologías de la información y la comunicación (inteligencia artificial, la nube, Big Data, 5G), y teniendo en cuenta las últimas tendencias en tecnología electrónica ligada a la energía, Huawei, en colaboración con expertos en la materia, ha publicado 10 tendencias emergentes en fotovoltaica para 2025, que abarcan cuatro dimensiones: menor coste de la energía (LCOE), facilidad de uso de la red eléctrica, convergencia inteligente, y seguridad y fiabilidad.

Todas persiguen impulsar la industria hacia soluciones inteligentes y ecológicas, además de ofrecer una perspectiva acerca de la innovación y el crecimiento vertiginoso del sector de las nuevas energías.

Accede al artículo publicado en El Periódico de la Energía.

Comparteix!

Presentat el primer estudi sobre el rol de la dona en el sector energètic

L’Associació Espanyola de Dones de l’Energia (AEMENER) té com a objectiu impulsar la presència femenina en tots els àmbits de l’empresa, fomentar la seva promoció i desenvolupament professional, a través d’atreure talent femení i fomentar les vocacions en les àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

Coincidint amb la celebració del 8 de març, dia internacional de la dona, l’associació ha presentat el primer «Observatori sobre el rol de la dona en l’empreses del sector energètic 2018» en el qual es destaca dos aspectes, un positiu i un altre negatiu.

«El positiu és que, encara que sembla que la dona no està prou representada en el sector, la realitat és que si el comparem amb fa 30 anys, la situació és molt diferent, hi ha una evolució lenta però positiva», ha assenyalat Mercedes Jul, responsable d’Estudis de AEMENER, durant la III Trobada Dona i Energia, «però el negatiu és que l’estudi evidencia que hi ha escassetat de la figura del dona conforme s’escala posicions de responsabilitat».

Accedeix a l’estudi realitzat per AEMENER

Comparteix!

La CE presenta la seva llei per a prescindir dels combustibles fòssils en el 2050

La Comissió Europea ha presentat l’esborrany de la primera llei climàtica de la UE, en la qual estableix l’objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica en 2050, encara que ajorna a setembre d’enguany la revisió a l’alça de l’objectiu de reducció d’emissions contaminants al final d’aquesta dècada.

l’Executiu comunitari es compromet a revisar a l’alça l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle per a 2030, que actualment està en el 40%, per situar-ho entre el 50% i el 55%. No obstant això, ajorna aquesta modificació a setembre, després d’haver completat abans una anàlisi d’impacte.

Brussel·les ignora així la carta que Espanya i altres onze països en la qual demanaven a les autoritats comunitàries que aquesta revisió tingués lloc al més aviat possible i a tot tardar al juny d’enguany.

La modificació de l’objectiu per a 2030 a més provocarà canvis en altres normatives comunitàries, com la que fixa els objectius de cada Estat membre per al final de la dècada, la que estableix el funcionament del sistema europeu de comerç d’emissions (ETS, per les seves sigles en anglès) i les corresponents als objectius d’eficiència energètica i pes de les energies renovables.

Setembre de 2020 és la data marcada per a revisar l’objectiu de reducció d’emissions de cara a 2030. Serà llavors quan l’organisme explori la possibilitat d’elevar o no la retallada d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle –respecte a 1990– del 40% actual al 50% o 55%. La mesura, anunciada durant la descafeïnada COP25, responia a l’informe de l’IPCC en el qual s’indicava que, per a complir amb l’Acord de París i mantenir l’augment de les temperatures planetàries per sota dels 1,5 °C, aquestes haurien de reduir-se un 45% per a l’any 2030. Ara, la Comissió esperarà a «analitzar els resultats dels Plans Integrals d’Energia i Clima que presentin els països» i, fins a juny de 2021, no s’avaluarà com modificar la legislació actual per a augmentar l’objectiu de reducció d’emissions.

Informació relacionada

Cambio climático: qué está haciendo la UE

Draft Climate Law | REGULATION OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL establishing the framework for achieving climate neutrality and amending Regulation (EU) 2018/1999 (European Climate Law).

Bruselas presenta la primera Ley climática de la UE: fin de las emisiones para 2050 pero aparca la revisión de 2030 | El Periódico de la Energía

Ley climática europea, un timorato paso hacia la descarbonización | Ethic

Comparteix!

Orden TED/171/2020, de 24 de febrero

Por la que se actualizan los parámetros retributivos de las instalaciones tipo aplicables a determinadas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos, a efectos de su aplicación al periodo regulatorio que tiene su inicio el 1 de enero de 2020.

La Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, establece el nuevo marco retributivo de la actividad de producción a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos. Este nuevo marco se ha plasmado, en primer lugar, en el Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos y, posteriormente, mediante la aprobación de la Orden IET/1045/2014, de 16 de junio, por la que se aprueban los parámetros retributivos de las instalaciones tipo aplicables a determinadas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos.

Constituye el objeto de esta orden:

a) La actualización de los parámetros retributivos de las instalaciones tipo incluidas en el ámbito de aplicación de esta orden, para el periodo regulatorio comprendido entre 1 de enero de 2020 y 31 de diciembre de 2025, sin perjuicio de las actualizaciones previstas en el artículo 20 del Real Decreto 413/2014, de 6 de junio, por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos, y en el artículo 3 de la Orden IET/1345/2015, de 2 de julio, por la que se establece la metodología de actualización de la retribución a la operación de las instalaciones con régimen retributivo específico.

A tal efecto, se establecen los valores de la retribución a la inversión y, en su caso, los valores de la retribución a la operación para el semiperiodo regulatorio 2020-2022, a excepción de las instalaciones tipo cuyos costes de explotación dependen esencialmente del precio del combustible, para las que se establecen los valores de la retribución a la operación para el primer semestre de 2020.

b) Se establecen nuevas instalaciones tipo para la asignación de las instalaciones a las que no resulte de aplicación lo dispuesto en la disposición final tercera bis.1 por aplicación de lo dispuesto en la disposición final tercera bis.2 o en la disposición final tercera bis.3 de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico, así como para la asignación de instalaciones no incluidas en sectores considerados en riesgo de fuga de carbono.

c) Se establece, en caso de necesidad, el procedimiento de reasignación aplicable a las instalaciones a las que no resulte de aplicación lo dispuesto en la disposición final tercera bis.1 por aplicación de lo dispuesto en la disposición final tercera bis.2 o en la disposición final tercera bis.3 de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, así como el procedimiento de reasignación aplicable a las instalaciones para las que haya quedado acreditada su pertenencia a sectores o subsectores que no están en riesgo de fuga de carbono.

d) Se aprueba el precio de mercado estimado para cada año del semiperiodo regulatorio comprendido entre el 1 de enero de 2020 y el 31 de diciembre de 2022.

Accede al BOE.

Comparteix!

Sprint’ final del gobierno para ultimar el borrador de la Ley de Cambio Climático

Laura Ojea 28/02/20

El borrador del anteproyecto de la Ley de Cambio Climático que ha preparado el Ministerio para la Transición Ecológica aún le quedan hacer algunos cambios en el texto antes de presentarlo en el Parlamento. Para ello, en poco menos de un mes, la recién nombrada secretaria de Estado de Energía, Sara Aagesen, se ha enfrentado a unas semanas de vértigo, con una agenda completa a diario de encuentros para poder hablar con prácticamente todos los sectores implicados.

La ministra Teresa Ribera ya ha dicho en numerosas ocasiones que su objetivo es llevar el texto definitivo antes de que finalice el mes de marzo, aunque el proceso legislativo no permitirá, en el mejor de los casos, que se apruebe la Ley antes de que acabe el año en curso.

Accedeix a tota la notícia publicada en El Periódico de la Energía

Comparteix!

La Cecot i l’Ajuntament de Terrassa cooperaran per impulsar el Vallès Solar al territori

El plantejament d’un Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les empreses i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

El president de la Cecot, Antoni Abad, i el Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, han signat avui un conveni marc de cooperació per impulsar el Vallès Solar a la ciutat.

El conveni té per objecte emmarcar i establir una línia de col·laboració publicoprivada entre l’Ajuntament i la Cecot per treballar conjuntament en el desenvolupament sostenible del sector empresarial, per la descarbonització de l’economia del municipi,  concebent el territori com una comunitat energètica i preparant l’entorn per afrontar un model de mobilitat més sostenible.

Segons Abad, “aquesta cooperació amb l’Ajuntament de Terrassa és important per impulsar amb èxit la transició energètica en les empreses del territori. Més enllà de promoure l’electrificació de l’economia, des de la Cecot pretenem fomentar l’estalvi energètic entre les empreses ja que el cost de l’electricitat és un factor clau per la seva competitivitat i en determinats sectors fins i tot pot resultar un element crític per la continuïtat de l’activitat productiva. Amb el Vallès Solar les empreses passaran de només ser consumidores a ser generadores i consumidores d’energia provinent de fonts renovables”.  

Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia i Antoni Abad, president de la Cecot

Per al regidor  de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, a banda dels estalvis econòmics que actualment s’obtenen amb l’autoconsum d’energia solar fotovoltaica, tant a l’empresa com als habitatges que disposen d’aquestes instal·lacions, i de la voluntat de l’Equip de Govern a recolzar qualsevol iniciativa que impulsi l’activitat econòmica a la ciutat, la prioritat de l’Ajuntament és sobretot fer front a l’emergència climàtica i reduir les emissions de CO₂ associades al consum d’energia. La Revolució Verda que estem impulsant necessita un compromís molt ferm per l’eficiència energètica, les energies renovables i la mobilitat sostenible”.

Accedeix a la nota de premsa emesa per la Patronal Cecot.

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

La compensació pels excedents d’autoconsum serà oficial el pròxim 1 de març

Les últimes notícies publicades afirmen que, a partir del pròxim 1 de març, els autoconsumidors podran oficialment abocar els excedents que produeixen les seves instal·lacions a la xarxa. L’operador del sistema, Xarxa Elèctrica, ja ha avisat als agents del sector, entre ells, distribuïdores i comercialitzadores, perquè estiguin preparats per a aquesta data en la qual es posen en marxa les modificacions dels procediments d’operació de mesures i de liquidacions adaptats al RD 244/2019.

Han passat gairebé 11 mesos des que el Govern aprovés la nova normativa que derogava el denominat impost al sol, i donava l’oportunitat als autoconsumidors de ser compensats pels seus excedents a través d’una factura neta, i de poder autoconsumir de manera col·lectiva.

Ara, les comercialitzadores es convertiran en els interlocutors amb Xarxa Elèctrica per a informar-los sobre la liquidació d’aquests excedents així com dels canvis que sofreixin les diferents instal·lacions, ja siguin de propietat de la instal·lació, de tipus d’autoconsum, etc.

Mecanisme de compensació
L’operador del sistema elèctric nacional Red Eléctrica de España, va iniciar el passat mes de maig de 2019, a través de la web de l’operador del sistema eSios la publicació diària del preu per megawatt-hora (MWh) amb el qual es compensarà als autoconsumidors que aboquin a la xarxa l’energia excedentària.

L’usuari ha de tenir un contracte de tarifa regulada amb una comercialitzadora de referència i estar acollit al mecanisme de compensació simplificada definida en el Reial decret 244/2019 del 5 d’abril pel qual es recompensa amb una reducció de la factura d’electricitat al autoconsumidor que integri la seva energia generada i no consumida en la xarxa.

Aquest preu, amb el qual es compensarà als autoconsumidors, és el resultat de restar al preu mig horari (basat en el resultat del mercat diari i intradiari per a cada hora del dia) el cost dels desviaments. Per al càlcul d’aquest valor no es tenen en compte els peatges d’accés. D’aquesta manera, els autoconsumidors que aboquin l’excedent de generació renovable en la xarxa, obtindran una reducció sobre la seva factura d’electricitat.

Vols assessorament empresarial? Si estàs pensant en un projecte fotovoltaic per a la teva empresa i no sap per on començar o la inversió que pot suposar, no ho dubtis! contacta amb l’equip d’assessors de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot i t’ajudarem.

Notícies relacionades

La compensación por los excedentes de autoconsumo será oficial el próximo 1 de marzo. El Periódico de la Energía.

Comparteix!

Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Castellgalí i la Cecot per al foment d’una economia energèticament sostenible

L’alcalde de l’Ajuntament de Castellgalí, Cristòfol Gimeno i el president de la Cecot, Antoni Abad, han signat un conveni de col·laboració consistent en establir una col·laboració público–privada entre ambdues entitats per tal d’impulsar i de vetllar per una economia sostenible energèticament.

Aquest acord permetrà que les dues parts implicades puguin treballar conjuntament per tal d’impulsar projectes de transició energètica a les pimes del territori. D’aquesta forma es contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses, el desenvolupament sostenible d’aquest sector empresarial i, també, a la descarbonització de l’economia del municipi de Castellgalí.

Aquesta col·laboració promourà que les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire de col·laboració que segueixin aquesta direcció així com en desenvolupar iniciatives i analitzar els resultats obtinguts dels projectes relacionats amb la transició energètica.

Paral·lelament es pretén fomentar, revisar i facilitar les llicències d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, i altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica a les empreses, així com la seva revisió.

Antoni Abad, president de la Cecot i Cristòfol Gimeno
alcalde de l’Ajuntament de Castellgalí

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

L’autoconsum fotovoltaic a Espanya es duplica en 2019 fins als 459 MW instal·lats

La nova regulació permet el desplegament de l’autoconsum a Espanya

En 2019 es van instal·lar 459 MW de potència fotovoltaica per a autoconsum, la qual cosa duplica la potència instal·lada en 2018, 235 MW.

L’autoconsum ha demostrat la seva competitivitat especialment en el sector industrial i comercial, on cada vegada més empreses aposten per aquesta tecnologia per a reduir les seves despeses energètiques i augmentar la seva competitivitat.

L’eliminació de les barreres administratives en l’àmbit autonòmic i un redisseny de la tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per al sector.

Comunicat de premsa publicat per UNEF (Unión Española Fotovoltaica)

Segons les dades registrades per la UNEF, en 2019 a Espanya es van instal·lar 459 MW de nova potència fotovoltaica en instal·lacions d’autoconsum, la qual cosa suposa duplicar la potència instal·lada en 2018, que va ser de 235 MW.

D’aquests 459 MW, estimem que un 10% es corresponen a instal·lacions d’autoconsum aïllades de la xarxa, i un 90% a projectes connectats a la xarxa elèctrica. Quant al repartiment per sectors, estimem que la majoria d’aquesta nova potència (entre un 50-60%) s’ha instal·lat en el sector industrial, un 30-40% en el sector comercial i un 10% en el sector residencial.

Aquestes xifres posen de manifest que cada vegada més ciutadans, empreses i representants de l’Administració Pública aposten per aquesta tecnologia per a reduir la seva despesa energètica i la petjada de carboni de la seva activitat, contribuint d’aquesta forma a la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest notable desplegament de l’autoconsum ha estat impulsat pel nou marc normatiu liberalitzat, definit pel RD d’Autoconsum 244/2019 i l’RDL 15/2018, que, a més d’eliminar les barreres econòmiques i administratives, com l’anomenat “impost al sol”, ha introduït la possibilitat d’instal·lar autoconsum compartit en blocs de cases i el mecanisme de compensació simplificada, a través del qual els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica per als excedents d’energia que aboquen a la xarxa.

Una tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per a impulsar l’autoconsum

Entre les principals qüestions pendents en àmbit d’autoconsum, cal destacar la definició d’un disseny de la tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que elimini les barreres existents a l’autoconsum, l’eficiència energètica i el vehicle elèctric.

Per a això, és necessari retornar el pes del component fix a la mitjana comunitària (23%). Actualment Espanya compta amb el terme fix més alt (40%) dels països del nostre entorn i solament mitjançant la reducció d’aquest a favor d’un augment del pes del terme variable els ciutadans podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics – i econòmics – que suposen les mesures d’eficiència energètica. No hi ha dubte que la filosofia de pagar en funció del que es consumeix s’ha demostrat la més eficaç per a incentivar un ús racional de l’energia.

Altres temes rellevants són el desenvolupament de l’Estratègia Nacional d’Autoconsum i la fixació objectius específics per a aquesta tecnologia, així com l’agilitació de la tramitació administrativa en l’àmbit autonòmic, per exemple, a través de la substitució de la llicència d’obres per una comunicació prèvia, tal com s’ha fet a Catalunya i Balears.

Dades de potència instal·lada per a grans plantes fotovoltaiques

Segons les dades provisionals de Xarxa Elèctrica d’Espanya, en 2019 es van connectar 3.975 MW de nova potència fotovoltaica en grans plantes, la qual cosa suposa un rècord històric per al sector.

Aquest important creixement es deu principalment, d’una banda, a l’alt nivell de competitivitat que ha aconseguit la tecnologia fotovoltaica, que ha reduït els seus costos en un 95% en l’última dècada, i per un altre, a l’alt grau de compliment dels projectes fotovoltaics adjudicataris de les subhastes d’energies renovables celebrades en 2017. Segons REE, dels 4.000 MW adjudicats de fotovoltaica, en 2019 s’han arribat a connectar 3.728 MW aproximadament, un 93% del total.

Referent a això, una de les prioritats per al nostre sector és l’aprovació d’un RD d’Accés i Connexió que estableixi un procés d’ordenació de la concessió dels punts d’accés i connexió basat en el principi de transparència en la informació i en la prioritat a aquells projectes que puguin acreditar la seva maduresa, sense perjudicar els petits desenvolupadors.

Comparteix!

L’ICF, Avalis i la Cecot signen un conveni per promoure el finançament de projectes de transició energètica

Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.

L’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot farà de nexe entre les empreses, l’ICF i la societat de garantia reciproca amb l’objectiu d’assessorar-les sobre les diferents solucions de finançament que tenen al seu abast per dur a terme projectes d’inversió d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia elèctrica fotovoltaica.

L’Institut Català de Finances (ICF), la societat de garantia recíproca Avalis de Catalunya i la patronal empresarial Cecot han signat un conveni de col·laboració per promoure i impulsar projectes d’inversió en eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica de les pimes catalanes.

L’acord de col·laboració busca promoure i impulsar la transició energètica de les empreses d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits a l’agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquest sentit, les tres entitats es comprometen a col·laborar per participar en la prestació de suport conjunt que millori les probabilitats d’èxit dels projectes d’inversió vinculats a la transició energètica.

En concret, l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, un projecte públic privat de referència per promoure i impulsar la transició energètica entre les empreses, oferirà a les pimes catalanes un servei d’assessorament integral, mentre que l’ICF i Avalis, proveiran dels productes financers més adequats en funció de les seves necessitats.

En aquest sentit, l’ICF i Avalis van posar en marxar la setmana passada la línia de finançament “ICF Avalis Verd” per finançar projectes d’inversió respectuosos amb el medi ambient, com ara els vinculats a l’eficiència energètica. Els préstecs oscil·len entre els 25.000 € i 500.000 € i compten amb un termini de 10 anys amb possibilitat d’un període de carència de fins a 2 anys.

Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.

Accedeix a tota la informació publicada per la Patronal Cecot

Accedeix a la nota de premsa d’Avalis – ICF

Comparteix!