Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Castellgalí i la Cecot per al foment d’una economia energèticament sostenible

L’alcalde de l’Ajuntament de Castellgalí, Cristòfol Gimeno i el president de la Cecot, Antoni Abad, han signat un conveni de col·laboració consistent en establir una col·laboració público–privada entre ambdues entitats per tal d’impulsar i de vetllar per una economia sostenible energèticament.

Aquest acord permetrà que les dues parts implicades puguin treballar conjuntament per tal d’impulsar projectes de transició energètica a les pimes del territori. D’aquesta forma es contribuirà a millorar la competitivitat de les empreses, el desenvolupament sostenible d’aquest sector empresarial i, també, a la descarbonització de l’economia del municipi de Castellgalí.

Aquesta col·laboració promourà que les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire de col·laboració que segueixin aquesta direcció així com en desenvolupar iniciatives i analitzar els resultats obtinguts dels projectes relacionats amb la transició energètica.

Paral·lelament es pretén fomentar, revisar i facilitar les llicències d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, i altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica a les empreses, així com la seva revisió.

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

L’autoconsum fotovoltaic a Espanya es duplica en 2019 fins als 459 MW instal·lats

La nova regulació permet el desplegament de l’autoconsum a Espanya

En 2019 es van instal·lar 459 MW de potència fotovoltaica per a autoconsum, la qual cosa duplica la potència instal·lada en 2018, 235 MW.

L’autoconsum ha demostrat la seva competitivitat especialment en el sector industrial i comercial, on cada vegada més empreses aposten per aquesta tecnologia per a reduir les seves despeses energètiques i augmentar la seva competitivitat.

L’eliminació de les barreres administratives en l’àmbit autonòmic i un redisseny de la tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per al sector.

Comunicat de premsa publicat per UNEF (Unión Española Fotovoltaica)

Segons les dades registrades per la UNEF, en 2019 a Espanya es van instal·lar 459 MW de nova potència fotovoltaica en instal·lacions d’autoconsum, la qual cosa suposa duplicar la potència instal·lada en 2018, que va ser de 235 MW.

D’aquests 459 MW, estimem que un 10% es corresponen a instal·lacions d’autoconsum aïllades de la xarxa, i un 90% a projectes connectats a la xarxa elèctrica. Quant al repartiment per sectors, estimem que la majoria d’aquesta nova potència (entre un 50-60%) s’ha instal·lat en el sector industrial, un 30-40% en el sector comercial i un 10% en el sector residencial.

Aquestes xifres posen de manifest que cada vegada més ciutadans, empreses i representants de l’Administració Pública aposten per aquesta tecnologia per a reduir la seva despesa energètica i la petjada de carboni de la seva activitat, contribuint d’aquesta forma a la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest notable desplegament de l’autoconsum ha estat impulsat pel nou marc normatiu liberalitzat, definit pel RD d’Autoconsum 244/2019 i l’RDL 15/2018, que, a més d’eliminar les barreres econòmiques i administratives, com l’anomenat “impost al sol”, ha introduït la possibilitat d’instal·lar autoconsum compartit en blocs de cases i el mecanisme de compensació simplificada, a través del qual els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica per als excedents d’energia que aboquen a la xarxa.

Una tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per a impulsar l’autoconsum

Entre les principals qüestions pendents en àmbit d’autoconsum, cal destacar la definició d’un disseny de la tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que elimini les barreres existents a l’autoconsum, l’eficiència energètica i el vehicle elèctric.

Per a això, és necessari retornar el pes del component fix a la mitjana comunitària (23%). Actualment Espanya compta amb el terme fix més alt (40%) dels països del nostre entorn i solament mitjançant la reducció d’aquest a favor d’un augment del pes del terme variable els ciutadans podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics – i econòmics – que suposen les mesures d’eficiència energètica. No hi ha dubte que la filosofia de pagar en funció del que es consumeix s’ha demostrat la més eficaç per a incentivar un ús racional de l’energia.

Altres temes rellevants són el desenvolupament de l’Estratègia Nacional d’Autoconsum i la fixació objectius específics per a aquesta tecnologia, així com l’agilitació de la tramitació administrativa en l’àmbit autonòmic, per exemple, a través de la substitució de la llicència d’obres per una comunicació prèvia, tal com s’ha fet a Catalunya i Balears.

Dades de potència instal·lada per a grans plantes fotovoltaiques

Segons les dades provisionals de Xarxa Elèctrica d’Espanya, en 2019 es van connectar 3.975 MW de nova potència fotovoltaica en grans plantes, la qual cosa suposa un rècord històric per al sector.

Aquest important creixement es deu principalment, d’una banda, a l’alt nivell de competitivitat que ha aconseguit la tecnologia fotovoltaica, que ha reduït els seus costos en un 95% en l’última dècada, i per un altre, a l’alt grau de compliment dels projectes fotovoltaics adjudicataris de les subhastes d’energies renovables celebrades en 2017. Segons REE, dels 4.000 MW adjudicats de fotovoltaica, en 2019 s’han arribat a connectar 3.728 MW aproximadament, un 93% del total.

Referent a això, una de les prioritats per al nostre sector és l’aprovació d’un RD d’Accés i Connexió que estableixi un procés d’ordenació de la concessió dels punts d’accés i connexió basat en el principi de transparència en la informació i en la prioritat a aquells projectes que puguin acreditar la seva maduresa, sense perjudicar els petits desenvolupadors.

Comparteix!

Una Gàl·lia elèctrica en ple Vallès per abaixar el preu de la llum

Article de Xavier Grau | Diari Ara – 02/02/2020

La Cecot lidera un projecte d’autoconsum als polígons industrials.

De moment s’han analitzat 60 projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques
a les teulades de les empreses del Vallès. Però l’objectiu és arribar a una superfície d’un milió de metres quadrats, que equival a 100 camps de futbol, que ara no tenen cap ús i que en un futur podrien generar electricitat. Fomentar l’autoconsum compartit entre les empreses és un dels objectius que té la patronal Cecot, amb l’objectiu últim de rebaixar la factura de la llum de les empreses. Això els faria guanyar competitivitat, ja que l’electricitat és un dels principals costos en moltes fàbriques, segons explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé. L’objectiu és encara més ambiciós. Els projectes actuals volen deixar-ho tot a punt per convertir aquestes empreses en prosumidores –productores i consumidores alhora– i aprofitar-se de l’autoconsum compartit.

El projecte ve de lluny, de fa 12 anys, però les retallades de les primes a les renovables, primer del govern de Rodríguez Zapatero i després del de Mariano Rajoy, el van paralitzar, fins que la ministra Teresa Ribera va capgirar la política energètica. Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat.

Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat. A més, si l’autoconsum és compartit, pot ser molt complementari per a les empreses. Per exemple, una nau logística té molta superfície de sostre, que pot generar molta més electricitat de la que consumeix. Però a la vora hi pot tenir una indústria electrointensiva que, per molta producció fotovoltaica que generi, mai cobrirà les seves necessitats. Si l’autoconsum és compartit, la indústria que consumeix més quilowatts pot comprar l’excedent de producció elèctrica de la nau logística, perquè té energia sobrant.

La idea, doncs, és crear comunitats energètiques, primer als polígons industrials però després ampliar el model a municipis sencers. Així, l’energia generada a les indústries en un dia festiu podria abastir habitatges i equipaments del municipi.

Continua llegint tot l’article al Diari Ara

@Imatge propietat del Diari Ara

Comparteix!

Los nuevos peajes eléctricos, al detalle

Javier Colón | El Periódico de la Energía 27/01/20

Al fin, después de varias propuestas y contrapropuestas, y tras la publicación de prácticamente todas las Circulares que la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) tenía encomendadas, el BOE del pasado 24 de enero de 2020 recoge la Circular 3/2020 por la que se establece la metodología para el cálculo de los peajes de transporte y distribución de electricidad.

El calado de la Circular es enorme, no sólo afecta a todos los agentes del sector, sino a todos los consumidores de energía eléctrica del territorio español, ya que establece cómo se reparte el coste de las redes entre éstos, manteniendo el criterio vigente de hacerlo en función de la potencia y de la energía que se consume. Un esquema idéntico al actual, pero a la vez muy diferente.

Como muestra de las considerables diferencias por fin los peajes se separan de los cargos. Los primeros están destinados a cubrir la retribución de las redes de transporte y distribución y los segundos vendrían a cubrir otros costes del sistema que dependen de la política energética, como el pago del déficit de tarifa y las primas a las renovables, y que estarían definidos por el gobierno en lugar de por la CNMC. Estos cargos todavía no están definidos y, ahora mismo, generan mucha incertidumbre, ya que podrían repartirse entre los consumidores según criterios diferentes a los empleados en la Circular de peajes.

Centrándonos en los peajes, el criterio para establecerlos es la asignación, a cada consumidor, de una categoría de peajes, establecidas fundamentalmente según el nivel de tensión de la red a la que se conectan y excepcionalmente según la potencia que contratan, manteniendo la separación de 30 kV en Alta Tensión que se conoce coloquialmente como el “Euskopeaje”.

Continua leyendo el artículo en El Periódico de la Energía

Comparteix!

Cecot retalla un 8% la factura elèctrica de les seves empreses

La patronal egarenca ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització.

Diari de Terrassa. Redacció. 23/01/2020. Imatge destacada propietat del Diari de Terrassa

El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa.

Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu
de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa
de la factura elèctrica.

“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem: les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.

En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial.

Continua llegint la notícia al Diari de Terrassa

Comparteix!

L’ICAEN posa a disposició dels usuaris una eina d’optimització de la potència contractada

L’eina d’optimització de la potència contractada de les tarifes d’energia elèctrica en tres períodes, és un full de càlcul que resol quina és la millor opció de potència a contractar (mínim terme de potència a pagar) per a les tarifes de tres períodes.

L’eina calcula el terme de potència sobre la base de les dades de les factures dels darrers dotze mesos fent la prova de totes les possibles potències contractades.

Accés a l’eina d’optimització de la potència contractada de les tarifes d’energia

Accés al Manual de l’usuari

Vols que t’ajudem?

Des del Servei d’optimització elèctrica de la Cecot, posem a la teva disposició un assessor especialitzat, que analitza gratuïtament el perfil de consum de la teva empresa per oferir-te una proposta d’estalvi en el subministrament, assessorant-te en la gestió.

Demana hora d’assessorament amb el Carles Vidal, assessor en optimització elèctrica de la Cecot.

Comparteix!

El servei d’assessorament energètic de la Cecot ha contribuït a un estalvi de prop d’un 8%

Dimecres, 22 de gener del 2020 – terrassadigital.cat

El servei d’assessorament energètic de la Cecot ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica en els últims quatre anys, en els que ha aconseguit prop d’un 8% d’estalvi mitjà anual en la factura d’electricitat de les empreses assessorades.

D’aquests estudis, el 38% corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial. L’estalvi depèn de diferents variables per a cada empresa com ara el tipus d’activitat que realitza, el volum de consum elèctric o la tarifa.

Continua llegin l’article a TERRASSA DIGITAL

Comparteix!

Historia de la fotovoltaica en España: desde sus inicios en 1984 a sus objetivos para 2030

España es uno de los países de Europa con mayor cantidad de horas de sol. Este factor, unido a los compromisos europeos de instalación de energías renovables, así como la conveniencia estratégica de disminuir la gran dependencia energética exterior y aumentar la autonomía energética ha hecho que la producción de energía solar sea particularmente atractiva en España.

El nacimiento de la energía fotovoltaica en el sistema eléctrico español se remonta a 1984. Fue en ese año que Iberdrola instaló en San Agustín de Guadalix la primera central fotovoltaica conectada a la red. Esta conexión, de 100 kWp, fue la única con la que contó la península durante casi 10 años. En 1993 se unieron cuatro sistemas, cada uno de 2,7 kWp, instalados por ATERSA en unas viviendas particulares de Pozuelo de Alarcón. Estas instalaciones dieron paso a una serie de proyectos que cumplían más bien un papel demostrativo: 42 kWp en una escuela en Menorca, 13,5 kWp en el Instituto de Energía Solar de la Universidad Politécnica de Madrid, 53 kWp en la Biblioteca de Mataró, incluso una central de 1 MW en Toledo, que a fecha de su inauguración, el 7 de junio de 1994, era la mayor central solar fotovoltaica de Europa. A finales de 1995, la potencia total sumaba unos 1,6 MW, sin embargo, esta tecnología permanecía en el ámbito de la investigación, sin que se regulase en el contexto general del sistema eléctrico.

Con la publicación del RD 2818/1998 se establecieron…Continua leyendo el artículo en El Periódico de la Energía, escrito por Aleasoft Energy Forecasting el 16 de enero de 2020

Comparteix!

El futuro del autoconsumo en España: lo mejor está por venir

Artículo escrito por Ernesto Macías, director general de Solarwatt España 13/01/20 en www.elperiodicodelaenergia.com.

Parece mentira, pero ya han pasado más de cuatro años desde que apareció la primera y deseadísima regulación del autoconsumo fotovoltaico que permitió arrancar el desarrollo de un nuevo mercado, para todos desconocido entonces. En este tiempo la regulación ha evolucionado hasta un punto que, sin ser la ideal, podemos considerar buena para un desarrollo casi infinito de instalaciones. Un mercado potencial enorme.

./..

Ya definido el tema de la compensación, tan sólo insistir en que, para llegar a una autarquía relevante y rentable a la vez, el uso de las baterías (que también se beneficiará de la compensación) se hace imprescindible. El autoconsumo directo, fabuloso en fábricas y empresas, se convierte en algo meramente simbólico en la mayoría de los hogares actuales. La reducción de costes, sin duda ayudará. Lo que sigue siendo complicado, aunque sea un tema políticamente muy sexy, es el autoconsumo compartido. En nuevas promociones de viviendas será algo relevante, pero en el parque de viviendas de las ciudades las limitaciones son mucho mayores que las soluciones que la ley permite. Veremos. Lo que está claro es que las empresas instaladoras prefieren dedicar sus esfuerzos a lo que, en principio, es más fácil y rentable.

En cuanto al autoconsumo industrial, los números y los beneficios para las empresas son tan apabullantemente buenos que la única razón de que aún no haya explotado se debe a su desconocimiento o a que muchas empresas están aún explorándolo. Pero hay empresas con potencial de cientos de megavatios que, sin duda, acabarán invirtiendo por la seguridad del retorno en la inversión. Aquí el tema crucial es el del control de la calidad de productos e instalaciones, que no conviertan una oferta en puro papel mojado. Se habla de empresas que reetiquetan módulos cambiando su potencia e incluso la marca. Yo no me lo creo, pero cuando el río suena, agua lleva.

La tranquilidad que representa para una empresa y una familia saber cuánto te va a costar gran parte de tu consumo durante muchos años garantiza un mercado que no va a dejar de crecer de forma geométrica. Y es que el coste del kWh producido con las instalaciones fotovoltaicas ya está por debajo del precio del pool.

./..

Accede al artículo completo en: El Periódico de la Energía

Ernesto Macías es director general de Solarwatt España.

Comparteix!

El Parlament dóna llum verda al decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha defensat la necessitat de “transformar la manera com produïm i consumim l’energia”. 

La nova norma facilita i agilitza la instal·lació de sistemes d’autoproducció a les llars i en entorns urbans, i elimina restriccions per a la implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques al país .

El Parlament de Catalunya va convalidar el passat 11 de desembre el decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables. El text, que ha estat defensat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, estableix un marc regulador més favorable per a la implantació d’energia d’origen eòlic i fotovoltaic a Catalunya, i soluciona diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic que havien estat declarats inconstitucionals. El Govern va aprovar aquest decret-llei el passat 26 de novembre com a una primera mesura normativa urgent, en l’actual context d’emergència climàtica, per seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic.

[…]

Nova Llei de la Transició Energètica

La consellera Chacón ha advertit que aquest decret-llei s’acompanyarà, ben aviat, de la tramitació de la Llei de la Transició Energètica i de la creació de l’Agència Catalana d’Energia. La llei tindrà com a funció assentar les bases de la transició energètica i establir-ne les estratègies a llarg termini, mentre que l’Agència Catalana d’Energia serà l’òrgan que ha de permetre coordinar i exercir la governança de la transformació del model energètic del país. Tota aquesta actuació està orientada a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica, el compliment dels quals exigiria disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, d’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

Gràfic resum del contingut del decret-llei

Accedeix a tota la notícia, publicada en www.govern.cat

Comparteix!