Millorar la regulació d’energies renovables en edificis

El Decret LLei 28/2021, de 21 de desembre té per objecte modificar el Codi civil de Catalunya pel que fa als aspectes relatius a l’execució d’obres per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i la instal·lació de sistemes d’energies renovables en els edificis subjectes al règim de propietat horitzontal.

La reforma abasta cinc articles: l’article 553-25 (règim general d’adopció d’acords), l’article 553-26 (adopció d’acords per unanimitat i per majories qualificades), l’article 553-30 (vinculació dels acords), l’article 553-43 (elements comuns d’ús exclusiu) i l’article 553-44 (conservació i manteniment dels elements comuns.

L’aspecte més destacable és la reforma de l’article 553-25.2, que preveu la majoria simple dels propietaris que representin la majoria de quotes de participació per a aprovar els acords relatius a l’eficiència energètica dels edificis. Més concretament, es modifica la lletra b) i s’hi afegeixen quatre apartats nous amb les lletres d), e).

Accedeix al DECRET LLEI 28/2021, de 21 de desembre, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, per tal d’incorporar la regulació de les instal·lacions per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i dels sistemes d’energies renovables en els edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, i de modificació del Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19, en l’àmbit de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català.

Comparteix!

La Cecot promou la implantació de les comunitats energètiques

Les comunitats energètiques permeten que diferents actors locals participin activament de la transició energètica de forma conjunta, ja sigui produint energia, compartint-la, o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic. L’objectiu és generar beneficis socials i ambientals fomentant el desenvolupament de projectes d’energia solar a nivell local.

Ahir es va presentar un protocol d’intencions que vol establir i enfortir línies de col·laboració publicoprivada per impulsar les comunitats energètiques a la ciutat que impulsin un model energètic més sostenible i democràtic.

En la presentació del document, celebrada a la sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), s’han establert les bases per a la creació d’un marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa, el teixit empresarial local i les entitats signatàries, per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques.

Les entitats i organismes signants es comprometen a concretar i desenvolupar tot un seguit d’accions de forma col·laborativa en els següents àmbits:

  • Impulsar les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia a Terrassa i col·laborar en la recerca de subvencions.
  • Col·laborar en la realització dels estudis de viabilitat, en la preparació dels projectes i treballs per definir la naturalesa jurídica de les comunitats.
  • Impulsar i participar en projectes de generació i autoconsum col·lectiu d’energia renovable,  d’emmagatzematge i de promoció de la mobilitat sostenible i elèctrica.
  • Treballar amb les administracions per reduir els tràmits per legalitzar les instal·lacions.
  • Impulsar el procés de transició energètica en el municipi i treballar per desenvolupar eines de comunicació cap a la ciutadania
  • Posar en marxa instruments de finançament participatiu pels projectes d’energies renovables.
  • Promoure la formació professional específica per qualificar els tècnics que necessitarà aquest sector.
  • Promoure la generació de talent i l’emprenedoria en àmbit energètic, i la digitalització, que ha de permetre millorar les eines de gestió, control i governança.
  • Impulsar les sinergies amb les empreses i les start-ups emergents de l’entorn industrial català, aprofitant les iniciatives d’agrupacions d’empresàries i empresaris, i cambres de comerç.
  • Analitzar solucions considerant criteris d’ecodisseny, petjada de CO₂ i d’impacte a llarg termini.
  • Introduir la perspectiva de gènere en els òrgans de governança, comitès tècnics i comissions.
  • Realitzar estudis sobre la xarxa de distribució i les possibles necessitats de millora per esdevenir una xarxa intel·ligent.

Entitats participants: A la presentació hi han assistit una representació de les institucions signants: Ajuntament de Terrassa; Institut Català d’Energia; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Patronal catalana Cecot; Cambra  de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa; MútuaTerrassa; Consorci Sanitari de Terrassa; Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa; i les organitzacions sindicals,  Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT).

Accedeix a la informació elaborada pel departament de Comunicació Institucional de la Cecot.

@Fotografia: Ajuntament de Terrassa

Comparteix!

Publicats els ajuts en Autoconsum i emmagatzematge

450 milions per tot l’estat espanyol en subvencions per a empreses que inverteixin en instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum i sistemes d’emmagatzematge.

Us informem que s’han publicat les subvencions per l’autoconsum i l’emmagatzematge de fonts d’energia renovables. (RD 477/2021).

En total, les diferents línies d’ajuts a Catalunya seran de 77.724.048 M€ per l’autoconsum 20.979.722 M€ per l’emmagatzematge.

Aquests ajusts suposen una subvenció d’entre un 15% per a una gran empresa i fins a un 35% de la inversió per a una petita empresa. També s’ha publicat un ajut addicional a l’eliminació de cobertes d’amiant i a la instal·lació de marquesines  fotovoltaiques, aprofitant la inversió en un projecte d’autoconsum fotovoltaic.

Les sol·licituds seran ateses per ordre de presentació fins a la fi dels fons. 

Si vols que t’assessorem i que t’ajudem en la sol·licitud de la subvenció, només ens has de fer arribar la teva petició (les sol·licituds s’atendran per ordre d’arribada). 

Accedeix a la RESOLUCIÓ ACC/3662/2021, d’1 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria de l’any 2021 per a la concessió d’ajuts del Programa per a actuacions per a l’execució de diversos programes d’incentius lligats a l’autoconsum i a l’emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable, i a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (ref. BDNS 599248).

Comparteix!

El Parlament valida el decret pel desplegament d’energies renovables

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda l’1 de desembre de 2021, valida el Decret llei 24/2021, del 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

Aquesta norma té com a objecte:

  • Modificar el Decret llei 16/2009, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, amb la finalitat d’introduir mesures que millorin l’acceptació social dels projectes d’energies renovables, compatibilitzar l’activitat agrària amb la de producció d’energies renovables i vetllar per la conservació de la biodiversitat, l’ordenació territorial i el desenvolupament sostenible del medi rural.
  • Modificar la Llei 16/2017, d’1 d’agost, del canvi climàtic, per preveure els objectius en matèria de generació renovable, distribuïda i participada en l’horitzó de l’any 2030, concretar la manera d’evitar l’ocupació innecessària del territori i incorporar a la planificació energètica la necessitat que es faci conjuntament amb la planificació territorial sectorial de les energies renovables.
  • Adoptar mesures de simplificació administrativa en matèria d’autoconsum d’energia elèctrica.
  • Crear la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables.
Comparteix!

Mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables

DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El nou text, que el Parlament haurà de convalidar en el termini d’un mes, incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum, tant en l’àmbit industrial com en l’àmbit dels edificis residencials plurifamiliars.

Aquest decret és la base “per a la creació d’una energia pública” i “la primera peça per accelerar la transició energètica a Catalunya” a partir d’un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic, que ha de facilitar el compliment de la Llei del Canvi Climàtic segons la qual el 2030 les energies renovables han de suposar un 50% de l’energia elèctrica consumida.  

En els propers mesos, el Govern desplegarà altres iniciatives que conformen el full de ruta presentat la setmana passada pel president Aragonès i la consellera Jordà, com la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les energies renovables, la Llei de transició energètica o la creació de l’energètica pública.  

La modificació del Decret llei inclou la incorporació de mesures i instruments per donar prioritat a instal·lacions d’energies renovables de dimensió petita i mitjana, i perquè tots els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin amb l’acord del territori, de manera que se’n minimitzi l’impacte territorial i social.

Així, el nou Decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes.  

El nou text també vol impulsar l’autoconsum a partir d’energies renovables. Per això, les instal·lacions d’autoconsum sense excedents no necessitaran autorització administrativa, i es podran instal·lar presentant només una declaració responsable. Igualment, es redueix a la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d’instal·lacions d’autoconsum.

Necessites assessorament?

Com a associat o associada a la Cecot disposes d’assessorament personalitzat i gratuït en estalvi energètic i autoconsum fotovoltaic. Fes la teva consulta!

+ Informació: DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El Govern aprova la modificació del decret d’energies renovables per accelerar la transició energètica a Catalunya

Comparteix!

El sector industrial català manifesta el risc de desindustrialització i desinversió per la paràlisi en la transició energètica a Catalunya

  • La baixa generació renovable impacta directament en el preu de l’energia i llastra la competitivitat de les empreses catalanes.
  • Sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat.

L’empresariat del sector industrial català mostra la seva preocupació davant la nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya en una jornada organitzada per la Cecot  i OBERCat (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya) per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.

Davant la futura proposta de modificació del Decret Llei 16/2019 d’implantació d’energies renovables, Cecot i OBERCat han organitzat la jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’ a la seu de la Cecot a Terrassa. Durant la celebració de l’acte, l’empresariat català ha deixat palès que “la indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”.

Després d’una benvinguda a càrrec d’Antoni Abad, president de la Cecot, Víctor Cusí, representant d’Obercat i Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, l’acte ha iniciat un diàleg entre Joan Vila, president de la Comissió d’Energia a PIMEC, i Joan Mora Bosch, CEO fundador de Kriter Software, ha comptat amb la representació de les principals empreses del sector, sindicats, la Generalitat de Catalunya i entitats socials en les dues taules rodones que han reflexionat sobre les necessitats de consum i els riscos i oportunitats del teixit productiu català.

El sector industrial català ha manifestat dues conseqüències inevitables davant la paràlisi energètica: la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic, la metal·lúrgia o l’automoció, i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com són els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com “el preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinents de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”.

El model energètic i les necessitats de consum

L’acte s’ha organitzat a través de dues taules rodones. Una primera, moderada pel periodista Antonio Cerrillo, per abordar el model de transició energètica i que ha comptat amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN, Manel Romero, delegat d’UNEFCAT, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia, Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, Pep Puig, vicepresident d’EUROSOLAR, i Robert Navarro, CEO de RWE a Espanya.

Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar, com més aviat millor, per les energies renovables. Marta Morera ha destacat que “Catalunya ha de marcar quin model de renovables volem. Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”. El delegat d’UNEFCAT, Manel Romero, ha recalcat que “El repte és majúscul, només amb l’autoconsum no farem la transició energètica. Publicar un nou Decret que posi més barreres implica allargar el fantasma de la moratòria”. Montserrat Coberó ha manifestat que “Si som capaços d’incentivar la innovació i la eficiència de proximitat podríem impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.

Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, ha volgut trencar amb el mite sobre el perill d’instal·lar parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”. En contra de la desinformació sobre les renovables, Robert Navarro ha recordat que “és impossible voler tenir una generació 100% renovable sense abordar el territori”. Amb una mirada positiva, Joaquim Daura ha conclòs que les renovables són l’únic camí per assegurar la continuïtat del servei: “Ens hem de descarbonitzar cap al 2050. No ens podem adormir”.

El futur del teixit productiu català

La segona taula rodona, moderada pel periodista Xavier Grau, ha posat el centre de debat en les amenaces i oportunitats del teixit productiu català, amb Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible.

Lluís Juncà i Cristina Torre han coincidit en la rellevància de no deixar ningú enrere. “Es requereix un canvi en la formació de talent perquè la gent treballadora pugui adaptar-se als canvis laborals que vindran”, ha dit el Director General d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO ha manifestat que “els treballadors i treballadores han de ser una part essencial en la transformació energètica per tal d’evitar un conflicte social”.

Carles Riba i Josep Cases han posat l’accent en el futur empresarial. “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, ha dit Riba. Mentre que Cases afegia: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.

Finalment, Emilio Palomares ha llançat una metàfora que engloba els resultats de l’acte: “Nosaltres cuidem la salut del planeta perquè aquest està malalt. I és precisament aquest missatge el que s’ha de fer mediàtic”.

Accés al vídeo de totes les intervencions a la Jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’.

Sobre l’OBERCat

L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya és una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l’àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.

Està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), Cecot, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

NOTÍCIES RELACIONADES

Preocupació empresarial per la “paràlisi” de la Generalitat amb les energies renovables | Via Empresa

Comparteix!

Conveni per a la promoció de la transició energètica a les empreses del Vallès Occidental

En el marc de l’aposta per la transició energètica i dels diferents projectes que es porten a terme des de l’Agència d’Energia del Vallès Occidental, el Consell Comarcal i la Cecot promouran conjuntament la transició energètica a les empreses de la comarca. Amb tot, es vol afavorir el desenvolupament sostenible del sector empresarial, la descarbonització de l’economia del Vallès Occidental  i la millora de la competitivitat de les empreses.

El president del Consell Comarcal , Ignasi Giménez i  el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, acompanyats pel conseller de Territori Carles Rodríguez i el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues institucions. L’acord, que s’emmarca en el projecte Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les PIMES i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

El president comarcal ha explicat que “des del Consell ja hem iniciat diferents línies de treball per afavorir la transició energètica a les empreses amb la voluntat de reduir la petjada climàtica i per poder impulsar canvis en el teixit econòmic. En el marc de la convocatòria Next Generation estem treballant diferents projectes, com per exemple l’impuls de l’ús de la biomassa com a energia renovable i de proximitat a les empreses de la comarca.” “Ara, aquest acord amb Cecot ens alia amb una entitat empresarial que té el contacte directe amb el teixit de la comarca i amb qui podrem treballar de la mà en aquest objectiu”.

L’acord entre el Consell i la Cecot preveu la difusió de la necessitat d’afrontar la transició energètica mitjançant diferents activitats destinades teixit empresarial de la comarca. L’objectiu és que aquestes empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

Alhora, l’acord ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient. “D’aquesta manera, treballant en xarxa amb entitats, administracions i organitzacions empresarials al territori, podem donar més cobertura al teixit productiu i sumar esforços en l’eix de la generació i consum d’energia neta al Vallès”, explica Antoni Abad, president de la Cecot.

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual. Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

Notícies relacionades:

Unió institucional per potenciar la transició energètica a empreses
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – Diari de Terrassa

El Consell Comarcal i Cecot acceleren la transició energètica al Vallès
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – monterrassa.cat

El Consell Comarcal i Cecot signen un conveni per a la promoció de la transició energètica a les empreses
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – ccvoc.cat

Comparteix!

Convocatòria del Programa d’incentius a la mobilitat elèctrica | MOVES III

L’1 d’octubre s’ha publicat al DOGC la RESOLUCIÓ ACC/2914/2021, de 27 de setembre, per la qual es fa pública la convocatòria de l’any 2021 per a la concessió de subvencions del Programa d’incentius a la mobilitat elèctrica (Programa MOVES III)

Les bases van ser publicades el passat 14 d’abril. A cadascuna de les actuacions subvencionables es destinaran els imports següents:

  • Programa d’incentius 1: adquisició de vehicles elèctrics “endollables” i de pila de combustible, 30.724.035,44 euros
  • Programa d’incentius 2: implantació d’infraestructura de recàrrega per a vehicles elèctrics, 30.724.035,44 euros

El termini de presentació de les sol·licituds comença l’endemà de la publicació la Resolució al DOGC i finalitza quan s’esgoti el pressupost disponible, o com a màxim  el 31 de desembre de 2023, si no hi ha hagut prou sol·licituds per esgotar el pressupost disponible.

El criteri d’atorgament de les subvencions serà l’ordre cronològic de presentació de les sol·licituds, fins a exhaurir la partida pressupostària indicada.

En aquest enllaç podeu consultar més informació relacionada amb el Programa Moves III.

Per ampliar informació sobre aquest tema o qualsevol dubte estem a la vostra disposició. Demana hora d’assessorament.

Assessorament en Medi Ambient i Economia Circular | Marta Carmona i Sònia Llorens

Comparteix!

Fons Next Generation EU: Actualització de convocatòries

Actualització de les convocatòries a 30 de setembre

Us adjuntem l’actualització sobre les últimes convocatòries rellevants publicades sobre les subvencions vinculades al Pla de Recuperació per a Europa ”NextGeneration EU” i al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència: Sobre l’actualització de les últimes convocatòries i previsió de futures, cliqueu en més informació.

Per ampliar informació sobre aquest tema o qualsevol dubte estem a la vostra disposició. Demana hora d’assessorament.

Comparteix!