L’autoconsum fotovoltaic a Espanya es duplica en 2019 fins als 459 MW instal·lats

La nova regulació permet el desplegament de l’autoconsum a Espanya

En 2019 es van instal·lar 459 MW de potència fotovoltaica per a autoconsum, la qual cosa duplica la potència instal·lada en 2018, 235 MW.

L’autoconsum ha demostrat la seva competitivitat especialment en el sector industrial i comercial, on cada vegada més empreses aposten per aquesta tecnologia per a reduir les seves despeses energètiques i augmentar la seva competitivitat.

L’eliminació de les barreres administratives en l’àmbit autonòmic i un redisseny de la tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per al sector.

Comunicat de premsa publicat per UNEF (Unión Española Fotovoltaica)

Segons les dades registrades per la UNEF, en 2019 a Espanya es van instal·lar 459 MW de nova potència fotovoltaica en instal·lacions d’autoconsum, la qual cosa suposa duplicar la potència instal·lada en 2018, que va ser de 235 MW.

D’aquests 459 MW, estimem que un 10% es corresponen a instal·lacions d’autoconsum aïllades de la xarxa, i un 90% a projectes connectats a la xarxa elèctrica. Quant al repartiment per sectors, estimem que la majoria d’aquesta nova potència (entre un 50-60%) s’ha instal·lat en el sector industrial, un 30-40% en el sector comercial i un 10% en el sector residencial.

Aquestes xifres posen de manifest que cada vegada més ciutadans, empreses i representants de l’Administració Pública aposten per aquesta tecnologia per a reduir la seva despesa energètica i la petjada de carboni de la seva activitat, contribuint d’aquesta forma a la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest notable desplegament de l’autoconsum ha estat impulsat pel nou marc normatiu liberalitzat, definit pel RD d’Autoconsum 244/2019 i l’RDL 15/2018, que, a més d’eliminar les barreres econòmiques i administratives, com l’anomenat “impost al sol”, ha introduït la possibilitat d’instal·lar autoconsum compartit en blocs de cases i el mecanisme de compensació simplificada, a través del qual els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica per als excedents d’energia que aboquen a la xarxa.

Una tarifa elèctrica en línia amb els principis de transició ecològica, entre les qüestions pendents per a impulsar l’autoconsum

Entre les principals qüestions pendents en àmbit d’autoconsum, cal destacar la definició d’un disseny de la tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que elimini les barreres existents a l’autoconsum, l’eficiència energètica i el vehicle elèctric.

Per a això, és necessari retornar el pes del component fix a la mitjana comunitària (23%). Actualment Espanya compta amb el terme fix més alt (40%) dels països del nostre entorn i solament mitjançant la reducció d’aquest a favor d’un augment del pes del terme variable els ciutadans podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics – i econòmics – que suposen les mesures d’eficiència energètica. No hi ha dubte que la filosofia de pagar en funció del que es consumeix s’ha demostrat la més eficaç per a incentivar un ús racional de l’energia.

Altres temes rellevants són el desenvolupament de l’Estratègia Nacional d’Autoconsum i la fixació objectius específics per a aquesta tecnologia, així com l’agilitació de la tramitació administrativa en l’àmbit autonòmic, per exemple, a través de la substitució de la llicència d’obres per una comunicació prèvia, tal com s’ha fet a Catalunya i Balears.

Dades de potència instal·lada per a grans plantes fotovoltaiques

Segons les dades provisionals de Xarxa Elèctrica d’Espanya, en 2019 es van connectar 3.975 MW de nova potència fotovoltaica en grans plantes, la qual cosa suposa un rècord històric per al sector.

Aquest important creixement es deu principalment, d’una banda, a l’alt nivell de competitivitat que ha aconseguit la tecnologia fotovoltaica, que ha reduït els seus costos en un 95% en l’última dècada, i per un altre, a l’alt grau de compliment dels projectes fotovoltaics adjudicataris de les subhastes d’energies renovables celebrades en 2017. Segons REE, dels 4.000 MW adjudicats de fotovoltaica, en 2019 s’han arribat a connectar 3.728 MW aproximadament, un 93% del total.

Referent a això, una de les prioritats per al nostre sector és l’aprovació d’un RD d’Accés i Connexió que estableixi un procés d’ordenació de la concessió dels punts d’accés i connexió basat en el principi de transparència en la informació i en la prioritat a aquells projectes que puguin acreditar la seva maduresa, sense perjudicar els petits desenvolupadors.

Comparteix!

Cecot retalla un 8% la factura elèctrica de les seves empreses

La patronal egarenca ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització.

Diari de Terrassa. Redacció. 23/01/2020. Imatge destacada propietat del Diari de Terrassa

El cost de l’energia és un factor clau per la competitivitat de les empreses i l’electricitat a Espanya continua sent de les més cares a Europa.

Aquesta realitat, que la patronal Cecot ha denunciat en més d’una ocasió davant els diferents executius del Govern central i davant la mateixa Comissió Europea, va ser motiu
de la posada en marxa d’un servei d’assessorament energètic que ajudés a les empreses associades a revisar i optimitzar el consum elèctric i ajudar-les a reduir la despesa
de la factura elèctrica.

“A causa dels constants canvis del mercat elèctric s’ha fet essencial per les empreses revisar periòdicament els contractes de subministrament amb les comercialitzadores”, afirma Carles Vidal, assessor energètic de la Cecot, “i aquest és un dels serveis que prestem: les revisions dels contractes permeten saber, entre d’altres, si les empreses tenen les condicions més avantatjoses per al seu volum de consum o si la tarifa contractada s’ajusta a les necessitats productives de l’empresa”.

En els darrers quatre anys, l’àrea d’assessorament energètic ha dut a terme un total de 1.779 estudis d’optimització elèctrica. D’aquests, el 38% es corresponen a empreses amb activitat al sector serveis, un 37% a empreses amb activitat dins del sector comercial i el 25% restant a empreses del sector industrial.

Continua llegint la notícia al Diari de Terrassa

Comparteix!

Propostes per millorar la competitivitat de les pimes i estimular l’economia

La Patronal Cecot farà arribar en els propers dies a tots els representants polítics del Congrés dels Diputats un decàleg amb propostes i reivindicacions per tal de millorar la competitivitat i estimular l’economia.

Entre d’altres, la Cecot proposa accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric:

  • Eliminar la limitació de la potència instal·lada en les instal·lacions d’energia renovables, que en aquests moments està delimitada pel requisit que la suma de les potències instal·lades de generació no podrà ser superior a la contractada per a la instal·lació de consum, la qual cosa és un contrasentit, ja que limita la capacitat per produir electricitat de fonts renovables.
  • Dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d’Europa. Modificar l’estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries.
  • Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.
  • Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.
  • Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.
  • El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d’empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobrecostos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2. (consulta www.plataformakv25.org).
  • L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.
  • Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat i, d’altra banda, quines mesures de descarbonització, com les RECORE (Retribució específica de la producció renovable, cogeneració d’alta eficiència i residus), i part del dèficit de tarifa, han de repartir-se amb altres usos finals d’energia: gas natural, gasoil i gasolina. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.
  • Per últim, cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.

Accedeix a totes les propostes.

Comparteix!

El ICO sigue los pasos del BEI para convertirse en un banco climático

El Periódico de la Energía | Laura Ojea. Martes 10 de diciembre de 2019. La banca marca tendencia. Desempeña un papel clave en la lucha contra el cambio climático y cuando decide donde poner su dinero, todo se mueve. Y eso ya está ocurriendo. El primero que ha anunciado su giro hacia la economía verde y las finanzas sostenibles ha sido el Banco Europeo de Inversiones (BEI), que dejará de financiar proyectos ligados a los combustibles fósiles a partir de 2021, incluido el gas natural, lo que apuntala la estrategia europea contra el cambio climático.El BEI se convierte en el gran banco climático: cortará el grifo a los combustibles fósiles desde finales de 2021.

Continue reading “El ICO sigue los pasos del BEI para convertirse en un banco climático”
Comparteix!

Les empreses tenim una oportunitat de reduir el cost energètic mitjançant l’autoconsum d’energia fotovoltaica.

Publicat el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre

El text d’aquest decret llei, que haurà de ser validat pel Parlament en els propers 30 dies, elimina barreres administratives per a la implantació d’energies eòlica i fotovoltaica, i soluciona diversos aspectes de la Llei del canvi climàtic, com ara modificar la Llei d’urbanisme per simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà. Una modificació que es fa amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats. Així doncs, el decret obre el territori a la implantació de les renovables. Tanmateix, els projectes eòlics i fotovoltaics hauran de respectar els límits mediambientals, urbanístics i paisatgístics contemplats en la normativa. El nou decret ha de permetre també agilitzar la tramitació de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, amb un termini màxim de tretze mesos.

Continue reading “Les empreses tenim una oportunitat de reduir el cost energètic mitjançant l’autoconsum d’energia fotovoltaica.”
Comparteix!

Una de les conclusions del Fòrum Cecot sobre Canvi Climàtic és que la transició climàtica i energètica és una transició social sobre una base tecnològica

Més enllà de que l’alerta climàtica ens pugui semblar llunyana en el temps o que només ens sembli un tema que es parla als mitjans de comunicació, el cert és que el Canvi Climàtic és una realitat que tindrà incidència en les pimes i on les pimes poden incidir per reduir les conseqüències.

La darrera conferència del Fòrum Cecot va analitzar la situació climàtica i, mitjançant dos ponents de reconegut prestigi como ho són Lorenzo Chelleri, assessor acadèmic de Canvi Climàtic de Re-City i Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic els assistents van poder reflexionar al voltant de com les empreses poden adaptar-se i quines propostes poden adoptar per mitigar els efectes.

Continue reading “Una de les conclusions del Fòrum Cecot sobre Canvi Climàtic és que la transició climàtica i energètica és una transició social sobre una base tecnològica”
Comparteix!

La maldición de las renovables especulativas

Martes, 12 de noviembre 2019 | Energías Renovables

El Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2030 (PNIEC) prevé una inversión de 236.000 millones de euros y la creación de 364.000 empleos para conectar más de 55 GW de nuevas instalaciones renovables y 6 GW de almacenamiento. El plan, tal como se presentó en febrero de 2019, se está convirtiendo en un “Green New Deal” para especuladores nacionales y extranjeros, con el agravante de que, con un objetivo de reducción del 20% de las emisiones, incumple el compromiso de España con el Acuerdo de París de reducirlas un 40% en 2030.

El PNIEC ha reactivado la especulación renovable iniciada con las subastas de 2016 y 2017. Es un plan más orientado a grandes proyectos de renovables y almacenamiento que a pequeñas instalaciones de generación distribuida y gestión de la demanda, es decir, dirigido a grandes inversores y no a la eficiencia energética ni a los consumidores.

Continue reading “La maldición de las renovables especulativas”
Comparteix!

Repsol pone patas arriba el mercado eléctrico: está a punto de conseguir el millón de clientes y amenaza a las tres grandes

Repsol se asoma al millón de clientes cuando se cumple un año de su entrada en el negocio de generación y comercialización de luz y gas, retando así en su terreno a las grandes eléctricas.

El 2 de noviembre de 2018, la petrolera oficializó su salto a este negocio con el cierre de la compra de activos de Viesgo y el nacimiento de Repsol Electricidad y Gas. No partió de la nada la compañía en esta nueva área, ya que la operación de Viesgo le daba una cartera de 750.000 clientes y 2.950 megavatios (MW) de generación de bajas emisiones.

../…

IMPULSO A LAS RENOVABLES

Para acompañar este crecimiento de la comercialización, la compañía ha apostado por impulsar en generación su apuesta por las renovables, para lo que incorporó a principios de este año a Joao Paulo Costeira, procedente de EDPR, para liderar esta división, que se constituyó oficialmente este mes de septiembre.

En esta parcela, junto a los activos de Viesgo, ha ido sumando el proyecto fotovoltaico Valdesolar (264 MW), en Badajoz, y dos nuevos proyectos eólicos en Aragón y Castilla y León y otro fotovoltaico en Andalucía, con una capacidad total de 800 MW, que serán construidos y operados por la filial de electricidad y gas, entre otros.

Así, Repsol prevé contar con unos 4.500 megavatios (MW) en el año 2025, objetivo que entre sus proyectos activos y en desarrollo ya alcanza prácticamente al 90% (4.035 MW).

El grupo presidido por Antonio Brufau contempla en su estrategia a 2020 inversiones en este negocio de bajas emisiones de 2.500 millones de euros, con el objetivo de alcanzar 2,5 millones de clientes minoristas de electricidad y gas en España al horizonte de 2025, con una cuota de mercado superior al 5%.

Continua llegint la notícia a El Periódico de la Energia.

Comparteix!