El IDAE trabaja para crear una nueva normativa en materia de autoconsum compartido: el reparto horario

El director general del IDAE, Joan Groizard, anunciaba en un evento organizado por la  Fundación Renovables , que una vez finalizado el estado de Alarma provocado por el Coronavirus será “avanzar en el autconsumo colectivo, mediante el reparto horario”.

“No será todavía reparto dinámico, pero sí una mejora sobre el reparto que hay ahora, ya que va a permitir fijar un criterio para cada hora del día”, explicó el director general del IDAE, Joan Groizard. Si yo tengo un edificio público que sé que funciona de 9h a 15h de lunes a viernes entre semana, a priori puedo decidir que el edificio aproveche la energía generada por las placas solares en ese horario. Y por las tardes, los fines de semana y el mes de agosto, que esa energía pueda ir al 100% a las viviendas sociales que haya en el entorno (del edificio), de manera que puedan formar parte del autoconsumo colectivo”.

Otro de los objetivos es que todo el que lo desee pueda participar en las subastas, “no solo aquellas empresas que tengan acceso a capital barato porque formen parte de un gran grupo o porque tengan un fondo de inversión detrás.  El mercado tiene que ser competitivo, con muchos actores que compitan, queremos que las subastas cumplan esa base para que todo el mundo pueda participar”.

Groizard ha ido un paso más allá y ha afirmado que “lo que estamos valorando es un cambio para que se parezca más a los países del entorno, que se abra la puerta a más actores, más competencia, que el ahorro se traslade al consumidor y para lograrlo requiere una serie de cambios”.

Accede a toda la información extraída de:

Comparteix!

La Cecot i l’Ajuntament de Terrassa cooperaran per impulsar el Vallès Solar al territori

El plantejament d’un Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les empreses i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

El president de la Cecot, Antoni Abad, i el Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa, Carles Caballero, han signat avui un conveni marc de cooperació per impulsar el Vallès Solar a la ciutat.

El conveni té per objecte emmarcar i establir una línia de col·laboració publicoprivada entre l’Ajuntament i la Cecot per treballar conjuntament en el desenvolupament sostenible del sector empresarial, per la descarbonització de l’economia del municipi,  concebent el territori com una comunitat energètica i preparant l’entorn per afrontar un model de mobilitat més sostenible.

Segons Abad, “aquesta cooperació amb l’Ajuntament de Terrassa és important per impulsar amb èxit la transició energètica en les empreses del territori. Més enllà de promoure l’electrificació de l’economia, des de la Cecot pretenem fomentar l’estalvi energètic entre les empreses ja que el cost de l’electricitat és un factor clau per la seva competitivitat i en determinats sectors fins i tot pot resultar un element crític per la continuïtat de l’activitat productiva. Amb el Vallès Solar les empreses passaran de només ser consumidores a ser generadores i consumidores d’energia provinent de fonts renovables”.  

Carles Caballero, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia i Antoni Abad, president de la Cecot

Per al regidor  de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, a banda dels estalvis econòmics que actualment s’obtenen amb l’autoconsum d’energia solar fotovoltaica, tant a l’empresa com als habitatges que disposen d’aquestes instal·lacions, i de la voluntat de l’Equip de Govern a recolzar qualsevol iniciativa que impulsi l’activitat econòmica a la ciutat, la prioritat de l’Ajuntament és sobretot fer front a l’emergència climàtica i reduir les emissions de CO₂ associades al consum d’energia. La Revolució Verda que estem impulsant necessita un compromís molt ferm per l’eficiència energètica, les energies renovables i la mobilitat sostenible”.

Accedeix a la nota de premsa emesa per la Patronal Cecot.

Estàs pensant en un projecte d’autoconsum fotovoltaic per a la teva empresa, però no saps per on començar ni quina seria la inversió? Assessora’t!

Comparteix!

L’ICF, Avalis i la Cecot signen un conveni per promoure el finançament de projectes de transició energètica

Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.

L’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot farà de nexe entre les empreses, l’ICF i la societat de garantia reciproca amb l’objectiu d’assessorar-les sobre les diferents solucions de finançament que tenen al seu abast per dur a terme projectes d’inversió d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia elèctrica fotovoltaica.

L’Institut Català de Finances (ICF), la societat de garantia recíproca Avalis de Catalunya i la patronal empresarial Cecot han signat un conveni de col·laboració per promoure i impulsar projectes d’inversió en eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica de les pimes catalanes.

L’acord de col·laboració busca promoure i impulsar la transició energètica de les empreses d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits a l’agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquest sentit, les tres entitats es comprometen a col·laborar per participar en la prestació de suport conjunt que millori les probabilitats d’èxit dels projectes d’inversió vinculats a la transició energètica.

En concret, l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, un projecte públic privat de referència per promoure i impulsar la transició energètica entre les empreses, oferirà a les pimes catalanes un servei d’assessorament integral, mentre que l’ICF i Avalis, proveiran dels productes financers més adequats en funció de les seves necessitats.

En aquest sentit, l’ICF i Avalis van posar en marxar la setmana passada la línia de finançament “ICF Avalis Verd” per finançar projectes d’inversió respectuosos amb el medi ambient, com ara els vinculats a l’eficiència energètica. Els préstecs oscil·len entre els 25.000 € i 500.000 € i compten amb un termini de 10 anys amb possibilitat d’un període de carència de fins a 2 anys.

Els destinataris d’aquesta línia, dotada amb 60 milions d’euros, són pimes amb seu social o operativa a Catalunya, preferentment de 10 a 250 treballadors, que promoguin inversions en projectes d’eficiència energètica i d’autoconsum d’energia fotovoltaica o renovable, de reciclatge o de tractament de residus, així com altres iniciatives respectuoses amb el medi ambient.

Accedeix a tota la informació publicada per la Patronal Cecot

Comparteix!

Una Gàl·lia elèctrica en ple Vallès per abaixar el preu de la llum

Article de Xavier Grau | Diari Ara – 02/02/2020

La Cecot lidera un projecte d’autoconsum als polígons industrials.

De moment s’han analitzat 60 projectes per instal·lar plaques fotovoltaiques
a les teulades de les empreses del Vallès. Però l’objectiu és arribar a una superfície d’un milió de metres quadrats, que equival a 100 camps de futbol, que ara no tenen cap ús i que en un futur podrien generar electricitat. Fomentar l’autoconsum compartit entre les empreses és un dels objectius que té la patronal Cecot, amb l’objectiu últim de rebaixar la factura de la llum de les empreses. Això els faria guanyar competitivitat, ja que l’electricitat és un dels principals costos en moltes fàbriques, segons explica el secretari general de la Cecot, David Garrofé. L’objectiu és encara més ambiciós. Els projectes actuals volen deixar-ho tot a punt per convertir aquestes empreses en prosumidores –productores i consumidores alhora– i aprofitar-se de l’autoconsum compartit.

El projecte ve de lluny, de fa 12 anys, però les retallades de les primes a les renovables, primer del govern de Rodríguez Zapatero i després del de Mariano Rajoy, el van paralitzar, fins que la ministra Teresa Ribera va capgirar la política energètica. Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat.

Fer comunitats d’autoconsumidors als polígons industrials té molta lògica. “No volem dependre de l’oligopoli”, explica el secretari general de la Cecot. Hi ha molts metres quadrats de teulades que no aporten res i que, cobertes de panells fotovoltaics, poden generar electricitat. A més, si l’autoconsum és compartit, pot ser molt complementari per a les empreses. Per exemple, una nau logística té molta superfície de sostre, que pot generar molta més electricitat de la que consumeix. Però a la vora hi pot tenir una indústria electrointensiva que, per molta producció fotovoltaica que generi, mai cobrirà les seves necessitats. Si l’autoconsum és compartit, la indústria que consumeix més quilowatts pot comprar l’excedent de producció elèctrica de la nau logística, perquè té energia sobrant.

La idea, doncs, és crear comunitats energètiques, primer als polígons industrials però després ampliar el model a municipis sencers. Així, l’energia generada a les indústries en un dia festiu podria abastir habitatges i equipaments del municipi.

Continua llegint tot l’article al Diari Ara

@Imatge propietat del Diari Ara

Comparteix!

Document mesures urgents – Declaració d’emergència climàtica

En el Consell de Ministres celebrat el dimarts 21 de gener, el Govern ha declarat l’emergència climàtica a Espanya.

La ministra Teresa Ribera ha anunciat que aquesta declaració anirà acompanyada de 30 mesures urgents i que en els pròxims cent dies executaran les 5 prioritàries que són:

  • Llei de canvi climàtic i transició energètica.
  • Neutralitat climàtica a 2050.
  • II Pla Nacional d’adaptació al canvi climàtic.
  • Assemblea Ciutadana del canvi climàtic.
  • Transformació industrial i del sector serveis: garantir que la transició sigui justa i generi ocupacions verdes i de qualitat.

Us adjuntem els següents documents que creiem que poden ser del vostre interès:

També, us informem que el departament d’Empresa i Coneixement, ha posat a consulta pública el primer esborrany de la nova Llei de Transició Energètica de Catalunya, que identifica 6 eixos estratègics i 20 estratègies per arribar a la descarbonització de l’economia i societat pel 2050. Al següent enllaç trobareu tota la informació, la fase de consultes finalitza el proper dia 31 de gener.

Notícies relacionades:

El Gobierno declara la emergencia climática en España: ¿qué supone esta decisión?

¿Qué supondrá la declaración de emergencia climática en España?

El Gobierno declara la emergencia climática

Por qué estamos en emergencia climática, en 19 gráficos

Comparteix!

Propostes per millorar la competitivitat de les pimes i estimular l’economia

La Patronal Cecot farà arribar en els propers dies a tots els representants polítics del Congrés dels Diputats un decàleg amb propostes i reivindicacions per tal de millorar la competitivitat i estimular l’economia.

Entre d’altres, la Cecot proposa accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric:

  • Eliminar la limitació de la potència instal·lada en les instal·lacions d’energia renovables, que en aquests moments està delimitada pel requisit que la suma de les potències instal·lades de generació no podrà ser superior a la contractada per a la instal·lació de consum, la qual cosa és un contrasentit, ja que limita la capacitat per produir electricitat de fonts renovables.
  • Dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d’Europa. Modificar l’estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries.
  • Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.
  • Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.
  • Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.
  • El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d’empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobrecostos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2. (consulta www.plataformakv25.org).
  • L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.
  • Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat i, d’altra banda, quines mesures de descarbonització, com les RECORE (Retribució específica de la producció renovable, cogeneració d’alta eficiència i residus), i part del dèficit de tarifa, han de repartir-se amb altres usos finals d’energia: gas natural, gasoil i gasolina. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.
  • Per últim, cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.

Accedeix a totes les propostes.

Comparteix!

El Parlament dóna llum verda al decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha defensat la necessitat de “transformar la manera com produïm i consumim l’energia”. 

La nova norma facilita i agilitza la instal·lació de sistemes d’autoproducció a les llars i en entorns urbans, i elimina restriccions per a la implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques al país .

El Parlament de Catalunya va convalidar el passat 11 de desembre el decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables. El text, que ha estat defensat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, estableix un marc regulador més favorable per a la implantació d’energia d’origen eòlic i fotovoltaic a Catalunya, i soluciona diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic que havien estat declarats inconstitucionals. El Govern va aprovar aquest decret-llei el passat 26 de novembre com a una primera mesura normativa urgent, en l’actual context d’emergència climàtica, per seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic.

[…]

Nova Llei de la Transició Energètica

La consellera Chacón ha advertit que aquest decret-llei s’acompanyarà, ben aviat, de la tramitació de la Llei de la Transició Energètica i de la creació de l’Agència Catalana d’Energia. La llei tindrà com a funció assentar les bases de la transició energètica i establir-ne les estratègies a llarg termini, mentre que l’Agència Catalana d’Energia serà l’òrgan que ha de permetre coordinar i exercir la governança de la transformació del model energètic del país. Tota aquesta actuació està orientada a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica, el compliment dels quals exigiria disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, d’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

Gràfic resum del contingut del decret-llei

Accedeix a tota la notícia, publicada en www.govern.cat

Comparteix!

Cimera pel canvi climàtic

El govern de la Generalitat, acceptant una proposta parlamentària, ha decidit convocar una Cimera pel Canvi Climàtic, en la qual els agents socials han estat convidats a participar. La Generalitat ha elaborat un document que ha de servir perquè els diferents agents facin les seves aportacions i defineixin les línies i propostes d’actuació.

Continue reading “Cimera pel canvi climàtic”
Comparteix!

Reptes de la Transició Energètica a Catalunya | Àmbits clau de la política energètica

En el marc de la transició energètica la UE estableix objectius ambiciosos per 2030: reducció del 42% d’emissions, 27% de penetració d’energies renovables i 27% de millora en l’eficiència energètica.

La crisi climàtica apareix poc a poc a les agendes polítiques i socials d’arreu. A Catalunya, més de dues de cada tres tones de CO2 emeses provenen del sector energètic. Per tant, qualsevol objectiu de compliment de l’acord de París ha d’enfocar com a element fonamental l’energia. En aquest context Catalunya va ser una regió pionera a tot Europa en aprovar una Llei de Canvi Climàtic que ha estat desnaturalitzada en ser declarada inconstitucional.

Continue reading “Reptes de la Transició Energètica a Catalunya | Àmbits clau de la política energètica”
Comparteix!