Millorar la regulació d’energies renovables en edificis

El Decret LLei 28/2021, de 21 de desembre té per objecte modificar el Codi civil de Catalunya pel que fa als aspectes relatius a l’execució d’obres per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i la instal·lació de sistemes d’energies renovables en els edificis subjectes al règim de propietat horitzontal.

La reforma abasta cinc articles: l’article 553-25 (règim general d’adopció d’acords), l’article 553-26 (adopció d’acords per unanimitat i per majories qualificades), l’article 553-30 (vinculació dels acords), l’article 553-43 (elements comuns d’ús exclusiu) i l’article 553-44 (conservació i manteniment dels elements comuns.

L’aspecte més destacable és la reforma de l’article 553-25.2, que preveu la majoria simple dels propietaris que representin la majoria de quotes de participació per a aprovar els acords relatius a l’eficiència energètica dels edificis. Més concretament, es modifica la lletra b) i s’hi afegeixen quatre apartats nous amb les lletres d), e).

Accedeix al DECRET LLEI 28/2021, de 21 de desembre, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, per tal d’incorporar la regulació de les instal·lacions per a la millora de l’eficiència energètica o hídrica i dels sistemes d’energies renovables en els edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal, i de modificació del Decret llei 10/2020, de 27 de març, pel qual s’estableixen noves mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19, en l’àmbit de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català.

Comparteix!

Mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables

DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El nou text, que el Parlament haurà de convalidar en el termini d’un mes, incorpora mesures per ordenar i equilibrar la implantació d’energies renovables, per minimitzar-ne l’impacte social i territorial i també per facilitar la pràctica de l’autoconsum, tant en l’àmbit industrial com en l’àmbit dels edificis residencials plurifamiliars.

Aquest decret és la base “per a la creació d’una energia pública” i “la primera peça per accelerar la transició energètica a Catalunya” a partir d’un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic, que ha de facilitar el compliment de la Llei del Canvi Climàtic segons la qual el 2030 les energies renovables han de suposar un 50% de l’energia elèctrica consumida.  

En els propers mesos, el Govern desplegarà altres iniciatives que conformen el full de ruta presentat la setmana passada pel president Aragonès i la consellera Jordà, com la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les energies renovables, la Llei de transició energètica o la creació de l’energètica pública.  

La modificació del Decret llei inclou la incorporació de mesures i instruments per donar prioritat a instal·lacions d’energies renovables de dimensió petita i mitjana, i perquè tots els projectes d’energia eòlica i fotovoltaica es desenvolupin amb l’acord del territori, de manera que se’n minimitzi l’impacte territorial i social.

Així, el nou Decret llei prioritza el tràmit per a les instal·lacions que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència, i també s’exigirà als gestors de la xarxa de distribució que justifiquin la denegació de connexió a la xarxa de fins a 25 kV per a aquests projectes.  

El nou text també vol impulsar l’autoconsum a partir d’energies renovables. Per això, les instal·lacions d’autoconsum sense excedents no necessitaran autorització administrativa, i es podran instal·lar presentant només una declaració responsable. Igualment, es redueix a la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d’instal·lacions d’autoconsum.

Necessites assessorament?

Com a associat o associada a la Cecot disposes d’assessorament personalitzat i gratuït en estalvi energètic i autoconsum fotovoltaic. Fes la teva consulta!

+ Informació: DECRET LLEI 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.

El Govern aprova la modificació del decret d’energies renovables per accelerar la transició energètica a Catalunya

Comparteix!

El sector industrial català manifesta el risc de desindustrialització i desinversió per la paràlisi en la transició energètica a Catalunya

  • La baixa generació renovable impacta directament en el preu de l’energia i llastra la competitivitat de les empreses catalanes.
  • Sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat.

L’empresariat del sector industrial català mostra la seva preocupació davant la nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya en una jornada organitzada per la Cecot  i OBERCat (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya) per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.

Davant la futura proposta de modificació del Decret Llei 16/2019 d’implantació d’energies renovables, Cecot i OBERCat han organitzat la jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’ a la seu de la Cecot a Terrassa. Durant la celebració de l’acte, l’empresariat català ha deixat palès que “la indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”.

Després d’una benvinguda a càrrec d’Antoni Abad, president de la Cecot, Víctor Cusí, representant d’Obercat i Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, l’acte ha iniciat un diàleg entre Joan Vila, president de la Comissió d’Energia a PIMEC, i Joan Mora Bosch, CEO fundador de Kriter Software, ha comptat amb la representació de les principals empreses del sector, sindicats, la Generalitat de Catalunya i entitats socials en les dues taules rodones que han reflexionat sobre les necessitats de consum i els riscos i oportunitats del teixit productiu català.

El sector industrial català ha manifestat dues conseqüències inevitables davant la paràlisi energètica: la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic, la metal·lúrgia o l’automoció, i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com són els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com “el preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinents de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”.

El model energètic i les necessitats de consum

L’acte s’ha organitzat a través de dues taules rodones. Una primera, moderada pel periodista Antonio Cerrillo, per abordar el model de transició energètica i que ha comptat amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN, Manel Romero, delegat d’UNEFCAT, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia, Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, Pep Puig, vicepresident d’EUROSOLAR, i Robert Navarro, CEO de RWE a Espanya.

Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar, com més aviat millor, per les energies renovables. Marta Morera ha destacat que “Catalunya ha de marcar quin model de renovables volem. Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”. El delegat d’UNEFCAT, Manel Romero, ha recalcat que “El repte és majúscul, només amb l’autoconsum no farem la transició energètica. Publicar un nou Decret que posi més barreres implica allargar el fantasma de la moratòria”. Montserrat Coberó ha manifestat que “Si som capaços d’incentivar la innovació i la eficiència de proximitat podríem impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.

Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, ha volgut trencar amb el mite sobre el perill d’instal·lar parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”. En contra de la desinformació sobre les renovables, Robert Navarro ha recordat que “és impossible voler tenir una generació 100% renovable sense abordar el territori”. Amb una mirada positiva, Joaquim Daura ha conclòs que les renovables són l’únic camí per assegurar la continuïtat del servei: “Ens hem de descarbonitzar cap al 2050. No ens podem adormir”.

El futur del teixit productiu català

La segona taula rodona, moderada pel periodista Xavier Grau, ha posat el centre de debat en les amenaces i oportunitats del teixit productiu català, amb Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible.

Lluís Juncà i Cristina Torre han coincidit en la rellevància de no deixar ningú enrere. “Es requereix un canvi en la formació de talent perquè la gent treballadora pugui adaptar-se als canvis laborals que vindran”, ha dit el Director General d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO ha manifestat que “els treballadors i treballadores han de ser una part essencial en la transformació energètica per tal d’evitar un conflicte social”.

Carles Riba i Josep Cases han posat l’accent en el futur empresarial. “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, ha dit Riba. Mentre que Cases afegia: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.

Finalment, Emilio Palomares ha llançat una metàfora que engloba els resultats de l’acte: “Nosaltres cuidem la salut del planeta perquè aquest està malalt. I és precisament aquest missatge el que s’ha de fer mediàtic”.

Accés al vídeo de totes les intervencions a la Jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’.

Sobre l’OBERCat

L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya és una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l’àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.

Està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), Cecot, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

NOTÍCIES RELACIONADES

Preocupació empresarial per la “paràlisi” de la Generalitat amb les energies renovables | Via Empresa

Comparteix!

Conveni per a la promoció de la transició energètica a les empreses del Vallès Occidental

En el marc de l’aposta per la transició energètica i dels diferents projectes que es porten a terme des de l’Agència d’Energia del Vallès Occidental, el Consell Comarcal i la Cecot promouran conjuntament la transició energètica a les empreses de la comarca. Amb tot, es vol afavorir el desenvolupament sostenible del sector empresarial, la descarbonització de l’economia del Vallès Occidental  i la millora de la competitivitat de les empreses.

El president del Consell Comarcal , Ignasi Giménez i  el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, acompanyats pel conseller de Territori Carles Rodríguez i el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, han signat avui un conveni de col·laboració entre les dues institucions. L’acord, que s’emmarca en el projecte Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les PIMES i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

El president comarcal ha explicat que “des del Consell ja hem iniciat diferents línies de treball per afavorir la transició energètica a les empreses amb la voluntat de reduir la petjada climàtica i per poder impulsar canvis en el teixit econòmic. En el marc de la convocatòria Next Generation estem treballant diferents projectes, com per exemple l’impuls de l’ús de la biomassa com a energia renovable i de proximitat a les empreses de la comarca.” “Ara, aquest acord amb Cecot ens alia amb una entitat empresarial que té el contacte directe amb el teixit de la comarca i amb qui podrem treballar de la mà en aquest objectiu”.

L’acord entre el Consell i la Cecot preveu la difusió de la necessitat d’afrontar la transició energètica mitjançant diferents activitats destinades teixit empresarial de la comarca. L’objectiu és que aquestes empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

Alhora, l’acord ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient. “D’aquesta manera, treballant en xarxa amb entitats, administracions i organitzacions empresarials al territori, podem donar més cobertura al teixit productiu i sumar esforços en l’eix de la generació i consum d’energia neta al Vallès”, explica Antoni Abad, president de la Cecot.

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual. Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

Notícies relacionades:

Unió institucional per potenciar la transició energètica a empreses
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – Diari de Terrassa

El Consell Comarcal i Cecot acceleren la transició energètica al Vallès
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – monterrassa.cat

El Consell Comarcal i Cecot signen un conveni per a la promoció de la transició energètica a les empreses
Divendres, 8 d’octubre de 2021 – ccvoc.cat

Comparteix!

La Cecot i el Centrem impulsen la transició energètica a les pimes

La presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alicia Bosch, i el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, han signat un conveni de col·laboració per impulsar el projecte Vallès Solar a les empreses i Gremis associats al Centrem. L’acord té per objectiu contribuir al desenvolupament sostenible del sector empresarial i a la descarbonització de l’economia del sector.

Entre d’altres, la col·laboració anirà encaminada a la difusió d’actuacions entre el teixit empresarial del Centre Metal·lúrgic perquè les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és incrementar la xarxa d’entitats empresarials dels diferents territoris perquè puguin analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada amb els consistoris dels seus municipis, les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses. “D’aquesta manera, treballant en xarxa des del món patronal, podem donar més cobertura al teixit productiu i sumar esforços en l’eix de la generació i consum d’energia neta”, explica Antoni Abad, president de la Cecot qui afegeix que “la finalitat del projecte és anar incrementant la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient”.

“El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobre tot, de la mà dels ajuntaments i altres entitats patronals estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el president de la Cecot. 

Per la seva part, la presidenta del Centre Metal·lúrgic ha explicat que “davant dels actuals preus de l’energia l’autogeneració i l’autoconsum esdevindran factors claus de competitivitat per tant, i aprofitant les subvencions properament disponibles, cal accelerar aquest tipus de projectes”.

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual.

Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les pimes i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats, espais de producció i comunitats més sostenibles.

Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Informació facilitada pel departament de comunicació de la Cecot. Descarregueu les imatges relacionades.

Notícies relaciones

La Cecot i el Centrem col·laboraran per impulsar projectes de transició energètica a les pimes associades | Divendres, 17 de setembre de 2021 – diarisantzquirze.cat

Cecot i Centrem impulsen projectes de transició energètica a les pimes | Divendres, 17 de setembre de 2021 – monterrassa.cat

Comparteix!

La majoria d’empreses no pateix la amb la factura de la llum

La pujada de la llum afecta particulars però també algunes petites empreses, que estan resultant molt perjudicades per aquest augment desmesurat. No és el cas majoritari, en tot cas. Els experts, això sí, recomanen invertir en plaques solars per no haver de dependre de les pujades i baixades del mercat elèctric.

Accedeix a la intervenció en TV3 de Josep Casas, director de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot

Malgrat un mes d’agost on el focus informatiu s’ha centrat en l’escalada diària dels preus de l’electricitat, fins a màxims històrics, la majoria d’empreses amb ús intensiu de consum elèctric associades a la Cecot no han experimentat, ni experimentaran els increments del mes d’agost a diferència dels consumidors en tarifa regulada (PVPC). “Aquesta situació es dona perquè la majoria d’empreses mantenen contractes de subministrament a preu fix amb les companyies comercialitzadores. Tanmateix, l’escalada de preus sí que pot tenir un impacte directe per les empreses en el moment que els toqui renegociar els seus contractes de subministrament”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

L’altre element a tenir en compte en la pujada de preu de la despesa elèctrica de les empreses és el canvi de l’estructura tarifaria que va tenir lloc el passat 1 de juny d’aquest any. Les empreses amb molt consum en les hores centrals dels dies laborables, com per exemple els comerços, sí veuran reflectit un increment a la seva factura, en canvi les empreses que puguin consumir en horari nocturn o caps de setmana podran reduir la seva factura. “Intentar traslladar consums d’hores cares a hores més barates i optimitzar la potència son algunes de les recomanacions i actuacions que fem a les empreses des de la Cecot”, informa Casas.

“Acompanyar les empreses per optimitzar i reduir la seva factura de la llum és una tasca que venim desenvolupant des dels serveis d’assessorament elèctric de la Cecot ja fa anys, no és un tema nou per a nosaltres. El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que, en paral·lel, estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobre tot, de la mà dels ajuntaments estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. A hores d’ara la Cecot ja treballa amb els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellar del Vallès, Castellgalí, Caldes de Montbui i en breu s’incorporarà Rubí.

Si ets empresa i vols que t’assessorem, contacta amb nosaltres.

Comparteix!

El Govern aprova mesures per a rebaixar la factura de la llum

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei amb mesures dirigides a reduir en un 22% de mitjana la factura final de l’electricitat dels consumidors fins a final d’any.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha assenyalat que el compromís del Govern, anunciat pel seu president, Pedro Sánchez, és aconseguir que el preu mitjà pagat per un consumidor en 2021 sigui equivalent al que va pagar l’any 2018.

Ribera ha destacat que l’Executiu ha treballat sempre de manera coherent amb el seu objectiu d’aconseguir un sistema energètic net, eficient, amb preus assequibles i que faciliti la diversificació i la democratització dels actors que participen en ell. Així, ha recordat les mesures adoptades sobre producció i consumeixo -impuls de l’autoconsum i comunitats energètiques locals-, eficiència energètica, estructura fiscal -rebaixa de l’IVA del 21 al 10%- i protecció social dels consumidors energètics més vulnerables al llarg de la legislatura.

Amb l’objectiu de rebaixar el cost de l’electricitat, el 7% de l’Impost de Producció Elèctrica que estava ja suspès per al tercer trimestre de 2021 continuarà estant-lo fins al 31 de desembre. Així mateix, es redueix l’Impost Especial a l’Electricitat al tipus mínim que permet la UE -del 5,1% al 0,5%- i s’injecten 900 milions d’euros addicionals procedents dels ingressos derivats de la subhasta de drets d’emissió comunitaris.

Com afecta aquesta pujada a les empreses?

Malgrat un mes d’agost on el focus informatiu s’ha centrat en l’escalada diària dels preus de l’electricitat, fins a màxims històrics, la majoria d’empreses amb ús intensiu de consum elèctric associades a la Cecot no han experimentat, ni experimentaran els increments del mes d’agost a diferència dels consumidors en tarifa regulada (PVPC). “Aquesta situació es dona perquè la majoria d’empreses mantenen contractes de subministrament a preu fix amb les companyies comercialitzadores. Tanmateix, l’escalada de preus sí que pot tenir un impacte directe per les empreses en el moment que els toqui renegociar els seus contractes de subministrament”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

L’altre element a tenir en compte en la pujada de preu de la despesa elèctrica de les empreses és el canvi de l’estructura tarifaria que va tenir lloc el passat 1 de juny d’aquest any. Les empreses amb molt consum en les hores centrals dels dies laborables, com per exemple els comerços, sí veuran reflectit un increment a la seva factura, en canvi les empreses que puguin consumir en horari nocturn o caps de setmana podran reduir la seva factura. “Intentar traslladar consums d’hores cares a hores més barates i optimitzar la potència son algunes de les recomanacions i actuacions que fem a les empreses des de la Cecot”, informa Casas.

“Acompanyar les empreses per optimitzar i reduir la seva factura de la llum és una tasca que venim desenvolupant des dels serveis d’assessorament elèctric de la Cecot ja fa anys, no és un tema nou per a nosaltres. El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que, en paral·lel, estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobretot, de la mà dels ajuntaments estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. A hores d’ara la Cecot ja treballa amb els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellar del Vallès, Castellgalí, Caldes de Montbui i en breu s’incorporarà Rubí.

Informació extreta de: La Moncloa.

Més informació:

Comparteix!

Demanem al Govern que actuï per rebaixar el preu de l’electricitat

  • La Cecot demana a Teresa Ribera que fomenti la implementació de tecnologia en la gestió energètica i sobretot que afavoreixi l’acumulació d’energia. L’acumulació és un element clau per fer baixar els costos elèctrics.
  • La majoria d’empreses de la Cecot no s’han vist afectades per l’increment de preus del mes d’agost ja que compten amb contractes de subministrament elèctric negociats amb les comercialitzadores

L’alt preu de l’energia a Espanya, molt superior al de la mitja europea, “és un tema vell, una reivindicació històrica del sector empresarial per l’impacte directe a la competitivitat de l’activitat productiva”, recorda Antoni Abad, president de la Cecot, “el marc en el que es mou el sistema energètic és caduc i continua fomentant i perpetuant una posició de domini i d’abús de les grans companyies. Amb la implementació de les transposicions de les Directives Europees en matèria de transició energètica abans de finalitzar l’any, aconseguiríem baixar el preu de l’electricitat que, per cert, suposaria un impacte positiu per reduir la inflació”.  

“Més enllà de celebrar i felicitar la Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, pels plans de xoc que ha plantejat, insistim al Govern a que actuï en conseqüència i efectuï un rigorós compliment d’aquestes transposicions, tant pel que fa als terminis d’implementació que marca Europa, com pel que fa a les mesures que contenen en l’àmbit de la transició energètica”. En aquest sentit, la  seva implementació en temps i forma, resoldria dues qüestions que actualment perjudiquen el nostre mercat elèctric:  

  • D’una banda la nova normativa incidirà sobre la mala praxis que suposa l’abús de domini de les grans companyies perquè permetria fer entrar a petits operadors energètics, incrementant així la competència i aconseguint una rebaixa de costos elèctrics.  
  • D’altra banda, com que la demanda energètica actualment és inelàstica, és a dir, que els consumidors consumeixen quan consumeixen, la nova normativa hauria de contemplar mesures per incidir ens els comportaments de consum de manera que siguin més sostenibles i això passa per implementar estímuls i tecnologia en base a l’acumulació d’electricitat. “Creiem que s’ha de desplegar un model de bateries/acumuladors al país, que formi part del sistema energètic i que mitjançant noves tecnologies i l’aplicació d’I+D+i esdevinguin instruments factibles per abaratir el cost elèctric. Per exemple, mitjançant aquests instruments d’acumulació es podria compensar moments de forta demanda i baixa generació d’electricitat”.  

La Cecot considera necessari concretar quan abans la normativa i regulacions en matèria de Canvi Climàtic i Transició Energètica i desplegar-les per tal d’estimular les comunitats energètiques. “És important que, per exemple, les empreses dels polígons industrials puguin esdevenir una comunitat energètica:  generant electricitat mitjançant plaques solars ubicades als sostres de les naus industrials, acumulant i compartint electricitat. Mitjançant noves tecnologies i professionals en el camp de l’anàlisi de dades o la programació, es poden generar serveis de valor afegit de manera mancomunada, introduint al mercat petits gestors energètics que incidirien en una rebaixa del preu”, exemplifica el president de la Cecot, “ i torno a insistir, això suposaria un impacte positiu per rebaixar la inflació”.

La setmana passada la Ministra Ribera també va expressar públicament l’objectiu d’empetitir el mercat majorista. Això implica que es podria obligar els actors dominants del mercat a subhastar energia fora d’aquell mercat a grans consumidors o indústries, per posar dos exemples. Aquesta via aniria en línia amb les transposicions europees en l’àmbit energètic que Espanya haurà d’haver implementat a 31 de desembre d’aquest any i que, des de la Cecot es sospita que, atenent a la tradició d’incompliments reiterats a l’hora de transposar la legislació nacional a la normativa europea, aquestes no siguin una excepció i Espanya acabi tornant a estar sancionada.  Per posar un exemple recent, el 10 de març de l’any passat (2020) va expirar el termini fixat a la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (2018/844), publicada el mes de juny de 2018, i que tenia com a objecte facilitar la transformació de tots els edificis en edificis de consum energètic quasi nul. Espanya va incomplir els terminis. Aquesta directiva d’eficiència en els edificis, pendent de transposició a la legislació nacional, obligava entre altres coses a tenir sempre en compte les energies renovables en el càlcul de l’eficiència energètica per a cobrir entre el 50% i el 100% de les necessitats energètiques d’un edifici a partir de 2021, la qual cosa hagués impulsat l’autoconsum.

Així doncs, el Projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica inclou la transposició parcial de dues directives la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat i la Directiva 2018/844, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, que inclou aspectes relacionats amb l’eficiència energètica en general i en els edificis, tal i com s’ha especificat anteriorment. “Unes normatives que, reiterem, haurien d’entrar en vigor a finals d’aquest any i que preveiem que es tornin a incomplir amb la consegüent sanció econòmica per Espanya que acabarem tornant a pagar tots mitjançant els PGE”, conclou Abad.

La majoria d’empreses de la Cecot no s’han vist afectades per l’increment de preus del mes d’agost ja que compten amb contractes de subministrament elèctric negociats amb les comercialitzadores

Malgrat un mes d’agost on el focus informatiu s’ha centrat en l’escalada diària dels preus de l’electricitat, fins a màxims històrics, la majoria d’empreses amb ús intensiu de consum elèctric associades a la Cecot no han experimentat, ni experimentaran els increments del mes d’agost a diferència dels consumidors en tarifa regulada (PVPC). “Aquesta situació es dona perquè la majoria d’empreses mantenen contractes de subministrament a preu fix amb les companyies comercialitzadores. Tanmateix, l’escalada de preus sí que pot tenir un impacte directe per les empreses en el moment que els toqui renegociar els seus contractes de subministrament”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

L’altre element a tenir en compte en la pujada de preu de la despesa elèctrica de les empreses és el canvi de l’estructura tarifaria que va tenir lloc el passat 1 de juny d’aquest any. Les empreses amb molt consum en les hores centrals dels dies laborables, com per exemple els comerços, sí veuran reflectit un increment a la seva factura, en canvi les empreses que puguin consumir en horari nocturn o caps de setmana podran reduir la seva factura. “Intentar traslladar consums d’hores cares a hores més barates i optimitzar la potència son algunes de les recomanacions i actuacions que fem a les empreses des de la Cecot”, informa Casas.

“Acompanyar les empreses per optimitzar i reduir la seva factura de la llum és una tasca que venim desenvolupant des dels serveis d’assessorament elèctric de la Cecot ja fa anys, no és un tema nou per a nosaltres. El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que, en paral·lel, estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobre tot, de la mà dels ajuntaments estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. A hores d’ara la Cecot ja treballa amb els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellar del Vallès, Castellgalí, Caldes de Montbui i en breu s’incorporarà Rubí.

Informació facilitada pel departament de Comunicació de la Cecot. Accedeix a la nota de premsa a través d’aquest enllaç.

+ Informació: El Gobierno aprueba el martes la nueva reforma eléctrica.

Comparteix!

L’Ajuntament de Castellar, la Cecot i l’ASEMCA col·laboren per impulsar la transició energètica

L’alcalde de l’Ajuntament de Castellar, Ignasi Giménez, el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, i el president de l’Associació d’Empreses de Castellar del Vallès (ASEMCA), Jordi Batet, han signat un conveni de col·laboració entre les tres institucions per impulsar el projecte Vallès Solar a la vila.

L’acord té per objectiu contribuir al desenvolupament sostenible del sector empresarial i a la descarbonització de l’economia del municipi.

L’acte de formalització del conveni ha tingut lloc a la seu de l’Ajuntament (Palau Tolrà) en el transcurs d’una visita institucional, i ha comptat també amb l’assistència de la regidora de Dinamització Econòmica, Anna Mármol, el director de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, i el director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras.

Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les pimes i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

Entre d’altres, la col·laboració anirà encaminada a la difusió d’actuacions entre el teixit empresarial del municipi que promoguin que les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

Alhora, l’acord ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient.

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual.

Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Comparteix!

Les empreses de Sant Cugat es sumen a la transició energètica de la mà de la Cecot

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i el president de Cecot, Antoni Abad, han presentat publicament aquest dimecres 16 de juny, el conveni “Vallès Solar”  per impulsar projectes de transició energètica a les pimes, millorar la competitivitat de les empreses i contribuir a la descarbonització de l’economia de Sant Cugat.

Amb aquesta col·laboració, l’Ajuntament de Sant Cugat posa a disposició de les empreses del municipi l’Oficina per a la Transició Energetica de la Cecot, que compta amb el suport de l’Institut Català d’Energia, per oferir els serveis d’anàlisi, assessorament i cerca de finançament en totes les matèries relacionades amb l’energia verda, amb l’objectiu de fomentar:

  • L’estalvi de costos.
  • L’eficiència energètica.
  • La mobilitat elèctrica.
  • L’autoconsum d’energia fotovoltaica.

A través de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, les empreses de Sant Cugat disposaran d’un equip de professionals amb l’objectiu d’ajudar-les a fer realitat el seu projecte, oferint entre d’altres:

  • Anàlisi de necessitats i evaluació de l’estat de la coberta.
  • Diferents propostes de proveïdors homologats per l’Oficina per a la Transició Energètica.
  • Assessorament gratuït per triar el projecte d’autoconsum que millor s’adapti a les necessitats de l’empresa.
  • Seguiment del projecte i la instal·lació (projectes clau en mà).
  • Cerca de finançament.
  • Suport en els tràmits administratius i en la cerca de bonificacions.

Què és el projecte Vallès Solar?

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual.

Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Descarrega’t la presentació aquí.

Descarrega’t el fulletó informatiu aquí.

Comparteix!