La Cecot promou la implantació de les comunitats energètiques

Les comunitats energètiques permeten que diferents actors locals participin activament de la transició energètica de forma conjunta, ja sigui produint energia, compartint-la, o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic. L’objectiu és generar beneficis socials i ambientals fomentant el desenvolupament de projectes d’energia solar a nivell local.

Ahir es va presentar un protocol d’intencions que vol establir i enfortir línies de col·laboració publicoprivada per impulsar les comunitats energètiques a la ciutat que impulsin un model energètic més sostenible i democràtic.

En la presentació del document, celebrada a la sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), s’han establert les bases per a la creació d’un marc de col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa, el teixit empresarial local i les entitats signatàries, per intercanviar informacions i experiències que ajudin a la creació de comunitats energètiques.

Les entitats i organismes signants es comprometen a concretar i desenvolupar tot un seguit d’accions de forma col·laborativa en els següents àmbits:

  • Impulsar les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia a Terrassa i col·laborar en la recerca de subvencions.
  • Col·laborar en la realització dels estudis de viabilitat, en la preparació dels projectes i treballs per definir la naturalesa jurídica de les comunitats.
  • Impulsar i participar en projectes de generació i autoconsum col·lectiu d’energia renovable,  d’emmagatzematge i de promoció de la mobilitat sostenible i elèctrica.
  • Treballar amb les administracions per reduir els tràmits per legalitzar les instal·lacions.
  • Impulsar el procés de transició energètica en el municipi i treballar per desenvolupar eines de comunicació cap a la ciutadania
  • Posar en marxa instruments de finançament participatiu pels projectes d’energies renovables.
  • Promoure la formació professional específica per qualificar els tècnics que necessitarà aquest sector.
  • Promoure la generació de talent i l’emprenedoria en àmbit energètic, i la digitalització, que ha de permetre millorar les eines de gestió, control i governança.
  • Impulsar les sinergies amb les empreses i les start-ups emergents de l’entorn industrial català, aprofitant les iniciatives d’agrupacions d’empresàries i empresaris, i cambres de comerç.
  • Analitzar solucions considerant criteris d’ecodisseny, petjada de CO₂ i d’impacte a llarg termini.
  • Introduir la perspectiva de gènere en els òrgans de governança, comitès tècnics i comissions.
  • Realitzar estudis sobre la xarxa de distribució i les possibles necessitats de millora per esdevenir una xarxa intel·ligent.

Entitats participants: A la presentació hi han assistit una representació de les institucions signants: Ajuntament de Terrassa; Institut Català d’Energia; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Patronal catalana Cecot; Cambra  de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa; MútuaTerrassa; Consorci Sanitari de Terrassa; Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa; i les organitzacions sindicals,  Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT).

Accedeix a la informació elaborada pel departament de Comunicació Institucional de la Cecot.

@Fotografia: Ajuntament de Terrassa

Comparteix!

El sector industrial català manifesta el risc de desindustrialització i desinversió per la paràlisi en la transició energètica a Catalunya

  • La baixa generació renovable impacta directament en el preu de l’energia i llastra la competitivitat de les empreses catalanes.
  • Sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat.

L’empresariat del sector industrial català mostra la seva preocupació davant la nul·la implantació d’energies renovables a Catalunya en una jornada organitzada per la Cecot  i OBERCat (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya) per abordar l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial.

Davant la futura proposta de modificació del Decret Llei 16/2019 d’implantació d’energies renovables, Cecot i OBERCat han organitzat la jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’ a la seu de la Cecot a Terrassa. Durant la celebració de l’acte, l’empresariat català ha deixat palès que “la indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat de Catalunya impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català”.

Després d’una benvinguda a càrrec d’Antoni Abad, president de la Cecot, Víctor Cusí, representant d’Obercat i Lluïsa Melgares, regidora de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, l’acte ha iniciat un diàleg entre Joan Vila, president de la Comissió d’Energia a PIMEC, i Joan Mora Bosch, CEO fundador de Kriter Software, ha comptat amb la representació de les principals empreses del sector, sindicats, la Generalitat de Catalunya i entitats socials en les dues taules rodones que han reflexionat sobre les necessitats de consum i els riscos i oportunitats del teixit productiu català.

El sector industrial català ha manifestat dues conseqüències inevitables davant la paràlisi energètica: la desindustrialització de l’economia catalana en sectors econòmics clau pel PIB català, com són el químic, la metal·lúrgia o l’automoció, i la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors com són els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com “el preu i la competitivitat, així com la quantitat d’energia provinents de fonts renovables seran decisius pel benestar econòmic i social de Catalunya en els propers anys”.

El model energètic i les necessitats de consum

L’acte s’ha organitzat a través de dues taules rodones. Una primera, moderada pel periodista Antonio Cerrillo, per abordar el model de transició energètica i que ha comptat amb la participació de Marta Morera, directora de l’ICAEN, Manel Romero, delegat d’UNEFCAT, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia, Montserrat Coberó, de la Xarxa d’Entitats Catalanes, Pep Puig, vicepresident d’EUROSOLAR, i Robert Navarro, CEO de RWE a Espanya.

Tots els ponents han coincidit en la necessitat d’apostar, com més aviat millor, per les energies renovables. Marta Morera ha destacat que “Catalunya ha de marcar quin model de renovables volem. Per aconseguir el 100% de producció amb renovables no n’hi prou amb les teulades, ja que només cobreixen el 30%. Necessitem instal·lacions més grans”. El delegat d’UNEFCAT, Manel Romero, ha recalcat que “El repte és majúscul, només amb l’autoconsum no farem la transició energètica. Publicar un nou Decret que posi més barreres implica allargar el fantasma de la moratòria”. Montserrat Coberó ha manifestat que “Si som capaços d’incentivar la innovació i la eficiència de proximitat podríem impulsar un nou teixit empresarial dedicat al manteniment i funcionament dels projectes de petita i mitjana escala”.

Pep Puig, impulsor del projecte Viure de l’Aire de Barcelona, ha volgut trencar amb el mite sobre el perill d’instal·lar parcs eòlics en espais naturals: “S’ha d’estudiar cada projecte cas a cas. O és que a Barcelona no tenim espais òptims com és el cas del Tibidabo?”. En contra de la desinformació sobre les renovables, Robert Navarro ha recordat que “és impossible voler tenir una generació 100% renovable sense abordar el territori”. Amb una mirada positiva, Joaquim Daura ha conclòs que les renovables són l’únic camí per assegurar la continuïtat del servei: “Ens hem de descarbonitzar cap al 2050. No ens podem adormir”.

El futur del teixit productiu català

La segona taula rodona, moderada pel periodista Xavier Grau, ha posat el centre de debat en les amenaces i oportunitats del teixit productiu català, amb Lluís Juncà, director general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de Cecot, Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO, Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química, i Carles Riba, membre del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible.

Lluís Juncà i Cristina Torre han coincidit en la rellevància de no deixar ningú enrere. “Es requereix un canvi en la formació de talent perquè la gent treballadora pugui adaptar-se als canvis laborals que vindran”, ha dit el Director General d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat de Catalunya. Alhora, la Secretaria d’Acció Sindical i Transicions Justes a CCOO ha manifestat que “els treballadors i treballadores han de ser una part essencial en la transformació energètica per tal d’evitar un conflicte social”.

Carles Riba i Josep Cases han posat l’accent en el futur empresarial. “Moltes empreses del nostre país tenen la possibilitat d’acabar descarrilant si no s’adapten al canvi”, ha dit Riba. Mentre que Cases afegia: “Les empreses, a curt termini, han d’assumir reptes fàcils com treballar en l’estalvi i l’eficiència o apostar per l’autoconsum fotovoltaic”.

Finalment, Emilio Palomares ha llançat una metàfora que engloba els resultats de l’acte: “Nosaltres cuidem la salut del planeta perquè aquest està malalt. I és precisament aquest missatge el que s’ha de fer mediàtic”.

Accés al vídeo de totes les intervencions a la Jornada ‘Electrificació i descarbonització. Oportunitats i amenaces en la transformació industrial de Catalunya’.

Sobre l’OBERCat

L’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya és una iniciativa de divulgació i coneixement impulsada per les principals organitzacions catalanes que treballen en l’àmbit de les energies renovables i la gestió energètica eficient.

Està format per APPA Renovables, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica (APUEE), Cecot, Clúster de la Bioenergia de Catalunya, Clúster de l’Energia eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Eoliccat, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), Pimec i UNEFCAT.

Informació elaborada pel departament de Comunicació de la Cecot.

DECRET LLEI 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

NOTÍCIES RELACIONADES

Preocupació empresarial per la “paràlisi” de la Generalitat amb les energies renovables | Via Empresa

Comparteix!

Publicado el RD 960/2020 por el que se regula el régimen económico de energías renovables para instalaciones de producción de energía eléctrica

Este real decreto tiene por objeto la regulación de un régimen económico accesible para instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables a través de un mecanismo de subasta

En la configuración de este régimen económico se ha tenido en cuenta su necesaria compatibilidad con la normativa comunitaria contenida en la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de diciembre de 2018, relativa al fomento del uso de energía procedente de fuentes renovables; la Directiva (UE) 2019/944 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 5 de junio de 2019, sobre normas comunes para el mercado interior de la electricidad y por la que se modifica la Directiva 2012/27/UE; y el Reglamento (UE) 2019/943 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 5 de junio de 2019, relativo al mercado interior de la electricidad.

Los tres elementos principales a considerar en la evaluación de la compatibilidad con la normativa europea de las subastas de energía renovable son la necesidad, su proporcionalidad y la exposición a mercado.

Respecto a la necesidad de la medida, se ha de tener en cuenta que pretende resolver un fallo de mercado que impide la consecución de un fin de interés general, como es la descarbonización.

El mecanismo de subasta propuesto facilita el acceso a la financiación de los proyectos de energías renovables a los promotores aportando una mayor certidumbre sobre sus ingresos futuros y evitando la aparición de fuertes tensiones económico-financieras, lo que podría poner en riesgo la integridad y estabilidad del sistema eléctrico, así como la cobertura de la demanda eléctrica.

Accede al Real Decreto 960/2020, de 3 de noviembre, por el que se regula el régimen económico de energías renovables para instalaciones de producción de energía eléctrica.

Comparteix!