Autor: Cecot Renovables

La Patronal Cecot farà arribar en els propers dies a tots els representants polítics del Congrés dels Diputats un decàleg amb propostes i reivindicacions per tal de millorar la competitivitat i estimular l’economia.

Entre d’altres, la Cecot proposa accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric:

• Eliminar la limitació de la potència instal·lada en les instal·lacions d’energia renovables, que en aquests moments està delimitada pel requisit que la suma de les potències instal·lades de generació no podrà ser superior a la contractada per a la instal·lació de consum, la qual cosa és un contrasentit, ja que limita la capacitat per produir electricitat de fonts renovables.
• Dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d’Europa. Modificar l’estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries.
• Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.
• Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.
• Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.
• El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d’empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobrecostos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2. (consulta www.plataformakv25.org).
• L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.
• Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat i, d’altra banda, quines mesures de descarbonització, com les RECORE (Retribució específica de la producció renovable, cogeneració d’alta eficiència i residus), i part del dèficit de tarifa, han de repartir-se amb altres usos finals d’energia: gas natural, gasoil i gasolina. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.
• Per últim, cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.

Accedeix a totes les propostes.