Historia de la fotovoltaica en España: desde sus inicios en 1984 a sus objetivos para 2030

España es uno de los países de Europa con mayor cantidad de horas de sol. Este factor, unido a los compromisos europeos de instalación de energías renovables, así como la conveniencia estratégica de disminuir la gran dependencia energética exterior y aumentar la autonomía energética ha hecho que la producción de energía solar sea particularmente atractiva en España.

El nacimiento de la energía fotovoltaica en el sistema eléctrico español se remonta a 1984. Fue en ese año que Iberdrola instaló en San Agustín de Guadalix la primera central fotovoltaica conectada a la red. Esta conexión, de 100 kWp, fue la única con la que contó la península durante casi 10 años. En 1993 se unieron cuatro sistemas, cada uno de 2,7 kWp, instalados por ATERSA en unas viviendas particulares de Pozuelo de Alarcón. Estas instalaciones dieron paso a una serie de proyectos que cumplían más bien un papel demostrativo: 42 kWp en una escuela en Menorca, 13,5 kWp en el Instituto de Energía Solar de la Universidad Politécnica de Madrid, 53 kWp en la Biblioteca de Mataró, incluso una central de 1 MW en Toledo, que a fecha de su inauguración, el 7 de junio de 1994, era la mayor central solar fotovoltaica de Europa. A finales de 1995, la potencia total sumaba unos 1,6 MW, sin embargo, esta tecnología permanecía en el ámbito de la investigación, sin que se regulase en el contexto general del sistema eléctrico.

Con la publicación del RD 2818/1998 se establecieron…Continua leyendo el artículo en El Periódico de la Energía, escrito por Aleasoft Energy Forecasting el 16 de enero de 2020

Comparteix!

Obert el termini de consulta pública de la Llei de Transició Energètica de Catalunya

El Departament d’Empresa i Coneixement de Catalunya ha iniciat la tramitació de la Llei de la Transició Energètica de Catalunya mitjançant l’obertura del procés de consulta pública prèvia. Aquesta Llei preveu la transformació de l’Institut Català d’Energia (Icaen) en l’Agència Catalana d’Energia. El procés participatiu estarà obert fins al 31 de gener. Durant el mes de febrer es durà a terme l’anàlisi de les propostes realitzades i s’inclouran les que hagin estat acceptades en el text de la llei.

Aquesta llei de bases té l’objectiu de fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per a dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, definint els eixos i les estratègies necessàries per a complir aquests objectius i també la Governança d’aquesta transició.

El departament ha publicat a la web tota la documentació, i l’ha remès a les prop de 140 entitats i agents socials que formen part de la Taula del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, als partits polítics i als membres del Consell Assessor de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). Tots els ciutadans i les entitats que ho desitgin ja poden fer-hi les seves aportacions per tal de rebre el màxim nombre d’idees i propostes per començar a treballar en la redacció de l’avantprojecte de Llei. La norma ha d’establir els principis legislatius de la política energètica catalana a llarg termini, amb la voluntat d’assolir un model energètic totalment basat en les energies renovables l’any 2050.

Objectius de la Llei de transició energètica de Catalunya.

  • Fixar els principis legislatius de la política energètica catalana necessària per dur a terme la transició energètica de Catalunya, desenvolupant les bases aprovades en el PNTEC.
  • Transformar l’actual Institut Català d’Energia en l’Agència Catalana d’Energia, amb la finalitat que aquest organisme públic esdevingui el veritable instrument impulsor de la transició energètica de Catalunya.
  • El compliment de bona part dels compromisos establerts pel Govern a l’Acord del Govern de declaració d’emergència climàtica, en matèria energètica.

Estratègies sobre les que s’articula aquesta consulta.

  1. Apoderament del ciutadà com a agent productor, consumidor i gestor en el nou model energètic.
  2. Democratització de l’energia: formació, informació i participació.
  3. Defensa dels drets dels consumidors d’energia.
  4. Transició justa i inclusiva.
  5. Lluita contra la pobresa energètica i defensa del consumidor vulnerable.
  6. Desenvolupament empresarial i creació de feina qualificada.
  7. Electrificació de la demanda energètica.
  8. Edificis de consum d’energia gairebé nul.
  9. Estalvi i eficiència energètica i energies renovables a la indústria.
  10. Mobilitat elèctrica i sostenible.
  11. Estalvi, eficiència energètica i generació renovable al sector primari.
  12. Generació elèctrica renovable a gran, mitjana i petita escala.
  13. Implicació del territori en el desenvolupament de les energies renovables
  14. Xarxes intel·ligents i digitalització de l’energia.
  15. Simplificació de procediments administratius.
  16. Paper exemplificador de les administracions públiques.
  17. Cooperació amb l’Administració local.
  18. Nous models innovadors de contractació, de finançament i de fiscalitat energètica.
  19. Promoció de l’economia circular.
  20. Orientació de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit energètic cap a la transició energètica a un model d’energia neta.

A més de fer aportacions sobre aquestes estratègies la consulta també contempla que es facin aportacions sobre les finalitats i funcions de la nova Agència Catalana d’Energia com a instrument de governança de la transició energètica.

Documents relacionats:

El Govern inicia la tramitació de la Llei de la Transició Energètica de Catalunya. Institut Català de l’Energia. Icaen.

Llei de transició energètica de Catalunya i transformació de l’Institut Català d’Energia en l’Agència d’Energia de Catalunya (procés obert fins al 31 de gener). Icaen.

Proposta de Llei de Transició Energètica de Catalunya i de transformació de l’Institut Català d’Energia en l’Agència Catalana d’Energia. Icaen.

Reptes de la Transició Energètica a Catalunya | Àmbits clau de la política energètica. Patronal Cecot.

Comparteix!

Propostes per millorar la competitivitat de les pimes i estimular l’economia

La Patronal Cecot farà arribar en els propers dies a tots els representants polítics del Congrés dels Diputats un decàleg amb propostes i reivindicacions per tal de millorar la competitivitat i estimular l’economia.

Entre d’altres, la Cecot proposa accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric:

  • Eliminar la limitació de la potència instal·lada en les instal·lacions d’energia renovables, que en aquests moments està delimitada pel requisit que la suma de les potències instal·lades de generació no podrà ser superior a la contractada per a la instal·lació de consum, la qual cosa és un contrasentit, ja que limita la capacitat per produir electricitat de fonts renovables.
  • Dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d’Europa. Modificar l’estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries.
  • Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.
  • Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.
  • Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.
  • El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d’empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobrecostos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2. (consulta www.plataformakv25.org).
  • L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.
  • Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat i, d’altra banda, quines mesures de descarbonització, com les RECORE (Retribució específica de la producció renovable, cogeneració d’alta eficiència i residus), i part del dèficit de tarifa, han de repartir-se amb altres usos finals d’energia: gas natural, gasoil i gasolina. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.
  • Per últim, cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.

Accedeix a totes les propostes.

Comparteix!

El futuro del autoconsumo en España: lo mejor está por venir

Artículo escrito por Ernesto Macías, director general de Solarwatt España 13/01/20 en www.elperiodicodelaenergia.com.

Parece mentira, pero ya han pasado más de cuatro años desde que apareció la primera y deseadísima regulación del autoconsumo fotovoltaico que permitió arrancar el desarrollo de un nuevo mercado, para todos desconocido entonces. En este tiempo la regulación ha evolucionado hasta un punto que, sin ser la ideal, podemos considerar buena para un desarrollo casi infinito de instalaciones. Un mercado potencial enorme.

./..

Ya definido el tema de la compensación, tan sólo insistir en que, para llegar a una autarquía relevante y rentable a la vez, el uso de las baterías (que también se beneficiará de la compensación) se hace imprescindible. El autoconsumo directo, fabuloso en fábricas y empresas, se convierte en algo meramente simbólico en la mayoría de los hogares actuales. La reducción de costes, sin duda ayudará. Lo que sigue siendo complicado, aunque sea un tema políticamente muy sexy, es el autoconsumo compartido. En nuevas promociones de viviendas será algo relevante, pero en el parque de viviendas de las ciudades las limitaciones son mucho mayores que las soluciones que la ley permite. Veremos. Lo que está claro es que las empresas instaladoras prefieren dedicar sus esfuerzos a lo que, en principio, es más fácil y rentable.

En cuanto al autoconsumo industrial, los números y los beneficios para las empresas son tan apabullantemente buenos que la única razón de que aún no haya explotado se debe a su desconocimiento o a que muchas empresas están aún explorándolo. Pero hay empresas con potencial de cientos de megavatios que, sin duda, acabarán invirtiendo por la seguridad del retorno en la inversión. Aquí el tema crucial es el del control de la calidad de productos e instalaciones, que no conviertan una oferta en puro papel mojado. Se habla de empresas que reetiquetan módulos cambiando su potencia e incluso la marca. Yo no me lo creo, pero cuando el río suena, agua lleva.

La tranquilidad que representa para una empresa y una familia saber cuánto te va a costar gran parte de tu consumo durante muchos años garantiza un mercado que no va a dejar de crecer de forma geométrica. Y es que el coste del kWh producido con las instalaciones fotovoltaicas ya está por debajo del precio del pool.

./..

Accede al artículo completo en: El Periódico de la Energía

Ernesto Macías es director general de Solarwatt España.

Comparteix!

El Parlament dóna llum verda al decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables a Catalunya

La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha defensat la necessitat de “transformar la manera com produïm i consumim l’energia”. 

La nova norma facilita i agilitza la instal·lació de sistemes d’autoproducció a les llars i en entorns urbans, i elimina restriccions per a la implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques al país .

El Parlament de Catalunya va convalidar el passat 11 de desembre el decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables. El text, que ha estat defensat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, estableix un marc regulador més favorable per a la implantació d’energia d’origen eòlic i fotovoltaic a Catalunya, i soluciona diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic que havien estat declarats inconstitucionals. El Govern va aprovar aquest decret-llei el passat 26 de novembre com a una primera mesura normativa urgent, en l’actual context d’emergència climàtica, per seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic.

[…]

Nova Llei de la Transició Energètica

La consellera Chacón ha advertit que aquest decret-llei s’acompanyarà, ben aviat, de la tramitació de la Llei de la Transició Energètica i de la creació de l’Agència Catalana d’Energia. La llei tindrà com a funció assentar les bases de la transició energètica i establir-ne les estratègies a llarg termini, mentre que l’Agència Catalana d’Energia serà l’òrgan que ha de permetre coordinar i exercir la governança de la transformació del model energètic del país. Tota aquesta actuació està orientada a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica, el compliment dels quals exigiria disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, d’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).

Gràfic resum del contingut del decret-llei

Accedeix a tota la notícia, publicada en www.govern.cat

Comparteix!

COP-25 Resultats i valoració

La cimera del clima realitzada a Madrid (COP25) que va cloure dissabte amb l’adopció d’un acord anomenat “Xile-Madrid Temps d’Actuar”, posa les bases perquè el 2020 els països presentin compromisos de reducció d’emissions més ambiciosos per respondre a l’emergència climàtica.

Continue reading “COP-25 Resultats i valoració”
Comparteix!

Pacte Verd Europeu, el full de ruta per accelerar la transició ecològica.

La presidenta de la Comissió Europea ha presentat l’Acord Verd. Aquest document és un gran pas d’Europa per a combatre el canvi climàtic. La presentació oficial ha estat el divendres 13 de desembre de 2019 en la Cimera del Clima COP25 de Madrid.

En el matí de l’11 de desembre de 2019, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, va presentar el primer esborrany de l’Acord Verd, conegut com a Green Deal. Aquest document traça les directrius per a complir objectius superiors als de l’Acord de París i s’ha presentat oficialment en la Cimera del Clima COP25 aquest divendres 13 de desembre a Madrid.

Continue reading “Pacte Verd Europeu, el full de ruta per accelerar la transició ecològica.”
Comparteix!

La CNMC ignora parcialment les al·legacions de la Cecot per reduir les despeses del sistema elèctric en relació als peatges de transport i la distribució elèctrica

D’altra banda, l’entitat celebra que el Govern de la Generalitat hagi aprovat el decret llei 16/2019 de mesures contra l’emergència climàtica que comportarà l’impuls de la generació i l’autoconsum d’energia d’origen renovable en el teixit empresarial.

La Cecot lamenta que l’organisme encarregat de proposar la metodologia de càlcul de peatges no afronti de forma decidida un reglament que permeti assolir tots els objectius que proposa la Unió Europea, especialment els que tenen a veure amb l’accés als consumidors a un preu de l’energia competitiu, el desenvolupament de la figura del consumidor actiu i l’eficiència del sistema.

Continue reading “La CNMC ignora parcialment les al·legacions de la Cecot per reduir les despeses del sistema elèctric en relació als peatges de transport i la distribució elèctrica”
Comparteix!

Cimera pel canvi climàtic

El govern de la Generalitat, acceptant una proposta parlamentària, ha decidit convocar una Cimera pel Canvi Climàtic, en la qual els agents socials han estat convidats a participar. La Generalitat ha elaborat un document que ha de servir perquè els diferents agents facin les seves aportacions i defineixin les línies i propostes d’actuació.

Continue reading “Cimera pel canvi climàtic”
Comparteix!

El ICO sigue los pasos del BEI para convertirse en un banco climático

El Periódico de la Energía | Laura Ojea. Martes 10 de diciembre de 2019. La banca marca tendencia. Desempeña un papel clave en la lucha contra el cambio climático y cuando decide donde poner su dinero, todo se mueve. Y eso ya está ocurriendo. El primero que ha anunciado su giro hacia la economía verde y las finanzas sostenibles ha sido el Banco Europeo de Inversiones (BEI), que dejará de financiar proyectos ligados a los combustibles fósiles a partir de 2021, incluido el gas natural, lo que apuntala la estrategia europea contra el cambio climático.El BEI se convierte en el gran banco climático: cortará el grifo a los combustibles fósiles desde finales de 2021.

Continue reading “El ICO sigue los pasos del BEI para convertirse en un banco climático”
Comparteix!