El Govern aprova mesures per a rebaixar la factura de la llum

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei amb mesures dirigides a reduir en un 22% de mitjana la factura final de l’electricitat dels consumidors fins a final d’any.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha assenyalat que el compromís del Govern, anunciat pel seu president, Pedro Sánchez, és aconseguir que el preu mitjà pagat per un consumidor en 2021 sigui equivalent al que va pagar l’any 2018.

Ribera ha destacat que l’Executiu ha treballat sempre de manera coherent amb el seu objectiu d’aconseguir un sistema energètic net, eficient, amb preus assequibles i que faciliti la diversificació i la democratització dels actors que participen en ell. Així, ha recordat les mesures adoptades sobre producció i consumeixo -impuls de l’autoconsum i comunitats energètiques locals-, eficiència energètica, estructura fiscal -rebaixa de l’IVA del 21 al 10%- i protecció social dels consumidors energètics més vulnerables al llarg de la legislatura.

Amb l’objectiu de rebaixar el cost de l’electricitat, el 7% de l’Impost de Producció Elèctrica que estava ja suspès per al tercer trimestre de 2021 continuarà estant-lo fins al 31 de desembre. Així mateix, es redueix l’Impost Especial a l’Electricitat al tipus mínim que permet la UE -del 5,1% al 0,5%- i s’injecten 900 milions d’euros addicionals procedents dels ingressos derivats de la subhasta de drets d’emissió comunitaris.

Com afecta aquesta pujada a les empreses?

Malgrat un mes d’agost on el focus informatiu s’ha centrat en l’escalada diària dels preus de l’electricitat, fins a màxims històrics, la majoria d’empreses amb ús intensiu de consum elèctric associades a la Cecot no han experimentat, ni experimentaran els increments del mes d’agost a diferència dels consumidors en tarifa regulada (PVPC). “Aquesta situació es dona perquè la majoria d’empreses mantenen contractes de subministrament a preu fix amb les companyies comercialitzadores. Tanmateix, l’escalada de preus sí que pot tenir un impacte directe per les empreses en el moment que els toqui renegociar els seus contractes de subministrament”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

L’altre element a tenir en compte en la pujada de preu de la despesa elèctrica de les empreses és el canvi de l’estructura tarifaria que va tenir lloc el passat 1 de juny d’aquest any. Les empreses amb molt consum en les hores centrals dels dies laborables, com per exemple els comerços, sí veuran reflectit un increment a la seva factura, en canvi les empreses que puguin consumir en horari nocturn o caps de setmana podran reduir la seva factura. “Intentar traslladar consums d’hores cares a hores més barates i optimitzar la potència son algunes de les recomanacions i actuacions que fem a les empreses des de la Cecot”, informa Casas.

“Acompanyar les empreses per optimitzar i reduir la seva factura de la llum és una tasca que venim desenvolupant des dels serveis d’assessorament elèctric de la Cecot ja fa anys, no és un tema nou per a nosaltres. El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que, en paral·lel, estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobretot, de la mà dels ajuntaments estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. A hores d’ara la Cecot ja treballa amb els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellar del Vallès, Castellgalí, Caldes de Montbui i en breu s’incorporarà Rubí.

Informació extreta de: La Moncloa.

Més informació:

Comparteix!

Demanem al Govern que actuï per rebaixar el preu de l’electricitat

  • La Cecot demana a Teresa Ribera que fomenti la implementació de tecnologia en la gestió energètica i sobretot que afavoreixi l’acumulació d’energia. L’acumulació és un element clau per fer baixar els costos elèctrics.
  • La majoria d’empreses de la Cecot no s’han vist afectades per l’increment de preus del mes d’agost ja que compten amb contractes de subministrament elèctric negociats amb les comercialitzadores

L’alt preu de l’energia a Espanya, molt superior al de la mitja europea, “és un tema vell, una reivindicació històrica del sector empresarial per l’impacte directe a la competitivitat de l’activitat productiva”, recorda Antoni Abad, president de la Cecot, “el marc en el que es mou el sistema energètic és caduc i continua fomentant i perpetuant una posició de domini i d’abús de les grans companyies. Amb la implementació de les transposicions de les Directives Europees en matèria de transició energètica abans de finalitzar l’any, aconseguiríem baixar el preu de l’electricitat que, per cert, suposaria un impacte positiu per reduir la inflació”.  

“Més enllà de celebrar i felicitar la Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, pels plans de xoc que ha plantejat, insistim al Govern a que actuï en conseqüència i efectuï un rigorós compliment d’aquestes transposicions, tant pel que fa als terminis d’implementació que marca Europa, com pel que fa a les mesures que contenen en l’àmbit de la transició energètica”. En aquest sentit, la  seva implementació en temps i forma, resoldria dues qüestions que actualment perjudiquen el nostre mercat elèctric:  

  • D’una banda la nova normativa incidirà sobre la mala praxis que suposa l’abús de domini de les grans companyies perquè permetria fer entrar a petits operadors energètics, incrementant així la competència i aconseguint una rebaixa de costos elèctrics.  
  • D’altra banda, com que la demanda energètica actualment és inelàstica, és a dir, que els consumidors consumeixen quan consumeixen, la nova normativa hauria de contemplar mesures per incidir ens els comportaments de consum de manera que siguin més sostenibles i això passa per implementar estímuls i tecnologia en base a l’acumulació d’electricitat. “Creiem que s’ha de desplegar un model de bateries/acumuladors al país, que formi part del sistema energètic i que mitjançant noves tecnologies i l’aplicació d’I+D+i esdevinguin instruments factibles per abaratir el cost elèctric. Per exemple, mitjançant aquests instruments d’acumulació es podria compensar moments de forta demanda i baixa generació d’electricitat”.  

La Cecot considera necessari concretar quan abans la normativa i regulacions en matèria de Canvi Climàtic i Transició Energètica i desplegar-les per tal d’estimular les comunitats energètiques. “És important que, per exemple, les empreses dels polígons industrials puguin esdevenir una comunitat energètica:  generant electricitat mitjançant plaques solars ubicades als sostres de les naus industrials, acumulant i compartint electricitat. Mitjançant noves tecnologies i professionals en el camp de l’anàlisi de dades o la programació, es poden generar serveis de valor afegit de manera mancomunada, introduint al mercat petits gestors energètics que incidirien en una rebaixa del preu”, exemplifica el president de la Cecot, “ i torno a insistir, això suposaria un impacte positiu per rebaixar la inflació”.

La setmana passada la Ministra Ribera també va expressar públicament l’objectiu d’empetitir el mercat majorista. Això implica que es podria obligar els actors dominants del mercat a subhastar energia fora d’aquell mercat a grans consumidors o indústries, per posar dos exemples. Aquesta via aniria en línia amb les transposicions europees en l’àmbit energètic que Espanya haurà d’haver implementat a 31 de desembre d’aquest any i que, des de la Cecot es sospita que, atenent a la tradició d’incompliments reiterats a l’hora de transposar la legislació nacional a la normativa europea, aquestes no siguin una excepció i Espanya acabi tornant a estar sancionada.  Per posar un exemple recent, el 10 de març de l’any passat (2020) va expirar el termini fixat a la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (2018/844), publicada el mes de juny de 2018, i que tenia com a objecte facilitar la transformació de tots els edificis en edificis de consum energètic quasi nul. Espanya va incomplir els terminis. Aquesta directiva d’eficiència en els edificis, pendent de transposició a la legislació nacional, obligava entre altres coses a tenir sempre en compte les energies renovables en el càlcul de l’eficiència energètica per a cobrir entre el 50% i el 100% de les necessitats energètiques d’un edifici a partir de 2021, la qual cosa hagués impulsat l’autoconsum.

Així doncs, el Projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica inclou la transposició parcial de dues directives la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, sobre normes comuns per al mercat interior de l’electricitat i la Directiva 2018/844, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, que inclou aspectes relacionats amb l’eficiència energètica en general i en els edificis, tal i com s’ha especificat anteriorment. “Unes normatives que, reiterem, haurien d’entrar en vigor a finals d’aquest any i que preveiem que es tornin a incomplir amb la consegüent sanció econòmica per Espanya que acabarem tornant a pagar tots mitjançant els PGE”, conclou Abad.

La majoria d’empreses de la Cecot no s’han vist afectades per l’increment de preus del mes d’agost ja que compten amb contractes de subministrament elèctric negociats amb les comercialitzadores

Malgrat un mes d’agost on el focus informatiu s’ha centrat en l’escalada diària dels preus de l’electricitat, fins a màxims històrics, la majoria d’empreses amb ús intensiu de consum elèctric associades a la Cecot no han experimentat, ni experimentaran els increments del mes d’agost a diferència dels consumidors en tarifa regulada (PVPC). “Aquesta situació es dona perquè la majoria d’empreses mantenen contractes de subministrament a preu fix amb les companyies comercialitzadores. Tanmateix, l’escalada de preus sí que pot tenir un impacte directe per les empreses en el moment que els toqui renegociar els seus contractes de subministrament”, explica Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

L’altre element a tenir en compte en la pujada de preu de la despesa elèctrica de les empreses és el canvi de l’estructura tarifaria que va tenir lloc el passat 1 de juny d’aquest any. Les empreses amb molt consum en les hores centrals dels dies laborables, com per exemple els comerços, sí veuran reflectit un increment a la seva factura, en canvi les empreses que puguin consumir en horari nocturn o caps de setmana podran reduir la seva factura. “Intentar traslladar consums d’hores cares a hores més barates i optimitzar la potència son algunes de les recomanacions i actuacions que fem a les empreses des de la Cecot”, informa Casas.

“Acompanyar les empreses per optimitzar i reduir la seva factura de la llum és una tasca que venim desenvolupant des dels serveis d’assessorament elèctric de la Cecot ja fa anys, no és un tema nou per a nosaltres. El cost elèctric és crític per molts negocis i a Espanya el cost de l’energia és molt alt. És per això que, en paral·lel, estem treballant, en col·laboració amb l’ICAEN, en projectes d’autogeneració i autoconsum energètic en naus, en polígons industrials i empreses industrials i sobre tot, de la mà dels ajuntaments estem reivindicant les comunitats energètiques com un factor de sostenibilitat”, conclou el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. A hores d’ara la Cecot ja treballa amb els ajuntaments de Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Castellar del Vallès, Castellgalí, Caldes de Montbui i en breu s’incorporarà Rubí.

Informació facilitada pel departament de Comunicació de la Cecot. Accedeix a la nota de premsa a través d’aquest enllaç.

+ Informació: El Gobierno aprueba el martes la nueva reforma eléctrica.

Comparteix!

Publicades les bases reguladores del Programa MOVES Projectes Singulars II

El Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic publica les bases reguladores del Programa MOVES Projectes Singulars II d’incentius a projectes singulars en mobilitat elèctrica.  

Aquests ajuts s’emmarquen dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol i en concret en el seu Component 1 Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans, Inversió 2 Desplegament massiu d’infraestructura de recàrrega com a clau per l’impuls del vehicle elèctric, la substitució de la flota de vehicles per models elèctrics i l’impuls a la innovació en l’electromobilitat. També dins del PERTE VEC es recull el programa MOVES singulars II com una de les mesures facilitadores d’aquest. 

El programa MOVES Projectes Singulars II, finançat amb fons NGEU, dóna continuïtat a l’anterior programa MOVES Projectes Singulars, finançat pel FEDER, afegint-hi un component innovador.  

Són elegibles per aquest nou programa els projectes relacionats amb la utilització del vehicle elèctric i de pila de combustible que contribueixin a la reducció del consum d’energia final i, com a conseqüència, a la menor dependència energètica del petroli i la disminució d’emissions de CO2.  

S’atorgaran ajuts als projectes que presentin un grau significatiu d’innovació en alguna de les següents àrees: 

  • Mobilitat elèctrica i aplicacions TIC; 
  • Infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics innovadora, recàrrega d’hidrogen per vehicles i integració amb altres xarxes intel·ligents; 
  • Aplicacions de nous desenvolupaments de bateries i emmagatzematge elèctric per mobilitat; 
  • Projectes de desenvolupament o innovació de nous processos o prototips de models o components de vehicles elèctrics. 

Més informació:

Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.

Next Generation EU. Generalitat de Catalunya

Orden TED/800/2021, de 23 de julio, por la que se aprueban las bases reguladoras del Programa de incentivos a proyectos singulares en movilidad eléctrica (Programa MOVES Proyectos Singulares II).

Comparteix!

Publicada la Llei Europea del Clima

La proposta de la Comissió d’una primera Llei Europea del Clima té per objecte convertir en legislació l’objectiu establert en el Pacte Verd Europeu perquè l’economia i la societat europees siguin climàticament neutres d’aquí a 2050.

Després de més d’un any de negociacions, finalment s’ha publicar en el DOUE el Reglament (UE) 2021/1119 pel qual s’estableix el marc per a aconseguir la neutralitat climàtica, l’anomenada “Llei europea del Clima”.

La proposta de la Comissió d’una primera Llei Europea del Clima té per objecte convertir en legislació l’objectiu establert en el Pacte Verd Europeu perquè l’economia i la societat europees siguin climàticament neutres d’aquí a 2050. Això requereix que el conjunt dels Estats de la UE aconsegueixin zero emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle, principalment mitjançant la reducció de les emissions, la inversió en tecnologies verdes i la protecció de l’entorn natural. Aquesta llei garantirà la contribució de totes les polítiques de la UE a aquest objectiu, així com l’aportació de tots els sectors de l’economia i la societat.

Objectius
  • Establir la trajectòria a llarg termini per a complir l’objectiu de neutralitat climàtica de 2050 a través de totes les polítiques, de forma socialment justa i rendible.
  • Crear un sistema de seguiment dels avanços i adoptar noves mesures en cas necessari.
  • Oferir previsibilitat als inversors i altres agents econòmics.
  • Garantir que la transició a la neutralitat climàtica sigui irreversible.

Elements clau:

  • A més de l’objectiu de neutralitat climàtica i l’objectiu ideal que la Unió aconsegueixi emissions negatives a partir de 2050, la Llei Europea del Clima estableix un objectiu vinculant per a la Unió de reducció de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle (les emissions una vegada deduïdes les absorcions) en como a mínim un 55% d’aquí a 2030 respecte als nivells de 1990.
  • La Comissió proposarà a més un objectiu climàtic intermedi per a 2040, si escau.
  • Amb la finalitat de garantir que es prenguin mesures suficients per a reduir i evitar les emissions d’aquí a 2030, la Llei del Clima introdueix un límit de 225 milions de tones de CO2 equivalent a la contribució de les absorcions a aquest objectiu.
  • La Llei Europea del Clima estableix un consell científic consultiu europeu sobre canvi climàtic. Aquest consell proporcionarà assessorament científic independent i elaborarà informes sobre les mesures adoptades per la UE, els objectius climàtics, els pressupostos indicatius de gasos d’efecte d’hivernacle i la coherència amb la legislació europea sobre el clima i amb els compromisos internacionals de la UE en el marc de l’Acord de París.
  • La Comissió col·laborarà amb els sectors de l’economia que optin per elaborar fulls de ruta voluntaris indicatius per a aconseguir l’objectiu de neutralitat climàtica de la Unió d’aquí a 2050. A més de supervisar l’elaboració d’aquests fulls de ruta, la Comissió facilitarà el diàleg a escala de la UE i l’intercanvi de millors pràctiques entre les parts interessades.

Més informació

Ley Europea del Clima

REGLAMENTO (UE) 2021/1119 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de junio de 2021 por el que se establece el marco para lograr la neutralidad climática y se modifican los Reglamentos (CE) n.o 401/2009 y (UE) 2018/1999 («Legislación europea sobre el clima»)

BOE Reglamento (UE) 2021/1119 del Parlamento Europeo y del Consejo de 30 de junio de 2021 por el que se establece el marco para lograr la neutralidad climática y se modifican los Reglamentos (CE) nº 401/2009 y (UE) 2018/1999 («Legislación europea sobre el clima»).

Font: Fedequim

Comparteix!

Fit for 55 | Presentada la proposta de paquet legislatiu sobre clima i energia

L’objectiu és reduir les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% d’aquí a 2030.

La Comissió Europea ha publicat la seva proposta de paquet legislatiu sobre clima i energia denominat “Fit for 55“, a fi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% d’aquí a 2030, en comparació amb els nivells de 1990. Amb aquestes propostes la Comissió presenta els instruments legislatius necessaris per a complir els objectius consagrats en la Llei Europea del Clima, recentment aprovada.

En concret, es tracta de les següents 12 iniciatives interrelacionades:

1. Revisió de la Directiva de comerç de drets d’emissió (MTS): rebaixa encara més el límit global d’emissions i augmenta el seu ritme anual de reducció (factor de reducció lineal de 4,2% enfront del 2,2% actual). La COM considera que els sectors inclosos en el CBAM no haurien de rebre assignació gratuïta en considerar que han de ser mecanismes alternatius per a evitar la fugida de carboni; per a permetre la seva adaptació estableix un esquema de reducció gradual de l’assignació gratuïta per als sectors CBAM (fator de reducció: 100% fins a 2025, i reducció gradual des de 2026 fins a 0% en el desè any). A més, es revisa la Decisió sobre la Reserva d’Estabilitat de Mercat. D’altra banda, s’inclou el transport marítim a més de l’aviació. La Comissió també proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació, i ajustar-se al Pla de Compensació i Reducció del Carboni per a l’Aviació Internacional (CORSIA), que és d’àmbit mundial. D’altra banda, s’estableix un nou règim de comerç de drets d’emissió per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i els edificis. A més, es proposa augmentar els Fons d’Innovació i Modernització.

2. Reglament de repartiment d’esforços (ESR): nous objectius de reducció d’emissions nacionals per a sectors no MTS (per a Espanya es passa d’una reducció del 26% respecte a les emissions de 2005 a un 37.7%).

3. Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura (LULUCF): estableix un objectiu global de la UE per a l’absorció de carboni pels embornals naturals, equivalent a 310 milions de tones d’emissions de CO₂ per a 2030.

4. Mecanisme d’ajust de carboni en frontera (CBAM): posa preu al carboni en les importacions d’una selecció concreta de productes (fertilitzants, electricitat, ciment, ferro i acer, i alumini), per a vetllar perquè l’ambiciosa acció pel clima a Europa no es tradueixi en una «fugida de carboni». S’espera que el CBAM redueixi els riscos de fugida de carboni, per tant reemplaçarà gradualment l’assignació gratuïta de drets d’emissió en el marc de l’EU MTS per als sectors inclosos en el CBAM.

5. Revisió Directiva renovable (RED II): fixa un objectiu més ambiciós a fi de produir el 40% de la nostra energia a partir de fonts renovables d’aquí a 2030. Tots els Estats membres contribuiran a això, i es proposen objectius específics per a l’ús d’energies renovables en el transport, la calefacció i refrigeració, els edificis i la indústria.

6. Revisió Directiva d’eficiència energètica (EED): estableix un objectiu anual vinculant més ambiciós per a disminuir el consum d’energia a escala de la UE. La Directiva establirà la manera de fixar les contribucions nacionals i gairebé duplicarà l’obligació d’estalvi energètic anual dels Estats membres. El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis cada any.

7. Revisió de la Directiva d’imposició energètica (ETD): proposa harmonitzar la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

8. Revisió Reglament en matèria d’emissions de CO₂ de turismes i furgonetes: té com a objectiu accelerar la transició cap a una mobilitat sense emissions, en disposar que les emissions dels vehicles nous disminueixin un 55% a partir de 2030 i un 100% a partir de 2035 en comparació amb els nivells de 2021. A conseqüència d’això, tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 seran de zero emissions.

9. Revisió Reglament sobre la infraestructura dels combustibles alternatius: per a vetllar perquè els conductors puguin repostar o recarregar els seus vehicles en una xarxa fiable en tota Europa. Exigirà als Estats membres que ampliïn la capacitat de càrrega d’acord amb la venda de vehicles de zero emissions i que instal·lin punts de recàrrega i de proveïment de carburant a intervals regulars en les principals autopistes: cada 60 quilòmetres per a la recàrrega elèctrica i cada 150 km per al proveïment de carburant d’hidrogen.

10. Iniciativa relativa als combustibles d’aviació sostenibles (ReFuelEU): obligarà els proveïdors de combustible a incorporar nivells cada vegada majors de combustibles d’aviació sostenibles.

11. Iniciativa relativa als combustibles del transport marítim (FuelEU): estimularà l’adopció de combustibles marítims sostenibles i tecnologies de zero emissions mitjançant l’establiment d’un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte d’hivernacle en l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus.

12. Nou Fons Social per al Clima: el seu objectiu és el finançament específic als Estats membres per a ajudar els ciutadans a costejar inversions en eficiència energètica, nous sistemes de calefacció i refrigeració i una mobilitat més neta. El nou Fons Social per al Clima es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del nou comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

En el següent esquema podeu veure les 12 iniciatives ordenades en 3 grans blocs:

Més informació:

Assessorament en Renovables i Autoconsum Fotovoltaic de la Cecot. Accedeix i fes la teva consulta.

– Cumplir el Pacto Verde Europeo

– Pacto Verde Europeo: la Comisión propone transformar la economía y la sociedad de la UE para alcanzar los objetivos climáticos.

Comparteix!