Publicada la Llei Europea del Clima

La proposta de la Comissió d’una primera Llei Europea del Clima té per objecte convertir en legislació l’objectiu establert en el Pacte Verd Europeu perquè l’economia i la societat europees siguin climàticament neutres d’aquí a 2050.

Després de més d’un any de negociacions, finalment s’ha publicar en el DOUE el Reglament (UE) 2021/1119 pel qual s’estableix el marc per a aconseguir la neutralitat climàtica, l’anomenada “Llei europea del Clima”.

La proposta de la Comissió d’una primera Llei Europea del Clima té per objecte convertir en legislació l’objectiu establert en el Pacte Verd Europeu perquè l’economia i la societat europees siguin climàticament neutres d’aquí a 2050. Això requereix que el conjunt dels Estats de la UE aconsegueixin zero emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle, principalment mitjançant la reducció de les emissions, la inversió en tecnologies verdes i la protecció de l’entorn natural. Aquesta llei garantirà la contribució de totes les polítiques de la UE a aquest objectiu, així com l’aportació de tots els sectors de l’economia i la societat.

Objectius
  • Establir la trajectòria a llarg termini per a complir l’objectiu de neutralitat climàtica de 2050 a través de totes les polítiques, de forma socialment justa i rendible.
  • Crear un sistema de seguiment dels avanços i adoptar noves mesures en cas necessari.
  • Oferir previsibilitat als inversors i altres agents econòmics.
  • Garantir que la transició a la neutralitat climàtica sigui irreversible.

Elements clau:

  • A més de l’objectiu de neutralitat climàtica i l’objectiu ideal que la Unió aconsegueixi emissions negatives a partir de 2050, la Llei Europea del Clima estableix un objectiu vinculant per a la Unió de reducció de les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle (les emissions una vegada deduïdes les absorcions) en como a mínim un 55% d’aquí a 2030 respecte als nivells de 1990.
  • La Comissió proposarà a més un objectiu climàtic intermedi per a 2040, si escau.
  • Amb la finalitat de garantir que es prenguin mesures suficients per a reduir i evitar les emissions d’aquí a 2030, la Llei del Clima introdueix un límit de 225 milions de tones de CO2 equivalent a la contribució de les absorcions a aquest objectiu.
  • La Llei Europea del Clima estableix un consell científic consultiu europeu sobre canvi climàtic. Aquest consell proporcionarà assessorament científic independent i elaborarà informes sobre les mesures adoptades per la UE, els objectius climàtics, els pressupostos indicatius de gasos d’efecte d’hivernacle i la coherència amb la legislació europea sobre el clima i amb els compromisos internacionals de la UE en el marc de l’Acord de París.
  • La Comissió col·laborarà amb els sectors de l’economia que optin per elaborar fulls de ruta voluntaris indicatius per a aconseguir l’objectiu de neutralitat climàtica de la Unió d’aquí a 2050. A més de supervisar l’elaboració d’aquests fulls de ruta, la Comissió facilitarà el diàleg a escala de la UE i l’intercanvi de millors pràctiques entre les parts interessades.

Més informació

Ley Europea del Clima

REGLAMENTO (UE) 2021/1119 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 30 de junio de 2021 por el que se establece el marco para lograr la neutralidad climática y se modifican los Reglamentos (CE) n.o 401/2009 y (UE) 2018/1999 («Legislación europea sobre el clima»)

BOE Reglamento (UE) 2021/1119 del Parlamento Europeo y del Consejo de 30 de junio de 2021 por el que se establece el marco para lograr la neutralidad climática y se modifican los Reglamentos (CE) nº 401/2009 y (UE) 2018/1999 («Legislación europea sobre el clima»).

Font: Fedequim

Comparteix!

Fit for 55 | Presentada la proposta de paquet legislatiu sobre clima i energia

L’objectiu és reduir les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% d’aquí a 2030.

La Comissió Europea ha publicat la seva proposta de paquet legislatiu sobre clima i energia denominat “Fit for 55“, a fi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en almenys un 55% d’aquí a 2030, en comparació amb els nivells de 1990. Amb aquestes propostes la Comissió presenta els instruments legislatius necessaris per a complir els objectius consagrats en la Llei Europea del Clima, recentment aprovada.

En concret, es tracta de les següents 12 iniciatives interrelacionades:

1. Revisió de la Directiva de comerç de drets d’emissió (MTS): rebaixa encara més el límit global d’emissions i augmenta el seu ritme anual de reducció (factor de reducció lineal de 4,2% enfront del 2,2% actual). La COM considera que els sectors inclosos en el CBAM no haurien de rebre assignació gratuïta en considerar que han de ser mecanismes alternatius per a evitar la fugida de carboni; per a permetre la seva adaptació estableix un esquema de reducció gradual de l’assignació gratuïta per als sectors CBAM (fator de reducció: 100% fins a 2025, i reducció gradual des de 2026 fins a 0% en el desè any). A més, es revisa la Decisió sobre la Reserva d’Estabilitat de Mercat. D’altra banda, s’inclou el transport marítim a més de l’aviació. La Comissió també proposa eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació, i ajustar-se al Pla de Compensació i Reducció del Carboni per a l’Aviació Internacional (CORSIA), que és d’àmbit mundial. D’altra banda, s’estableix un nou règim de comerç de drets d’emissió per a la distribució de combustibles per al transport per carretera i els edificis. A més, es proposa augmentar els Fons d’Innovació i Modernització.

2. Reglament de repartiment d’esforços (ESR): nous objectius de reducció d’emissions nacionals per a sectors no MTS (per a Espanya es passa d’una reducció del 26% respecte a les emissions de 2005 a un 37.7%).

3. Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura (LULUCF): estableix un objectiu global de la UE per a l’absorció de carboni pels embornals naturals, equivalent a 310 milions de tones d’emissions de CO₂ per a 2030.

4. Mecanisme d’ajust de carboni en frontera (CBAM): posa preu al carboni en les importacions d’una selecció concreta de productes (fertilitzants, electricitat, ciment, ferro i acer, i alumini), per a vetllar perquè l’ambiciosa acció pel clima a Europa no es tradueixi en una «fugida de carboni». S’espera que el CBAM redueixi els riscos de fugida de carboni, per tant reemplaçarà gradualment l’assignació gratuïta de drets d’emissió en el marc de l’EU MTS per als sectors inclosos en el CBAM.

5. Revisió Directiva renovable (RED II): fixa un objectiu més ambiciós a fi de produir el 40% de la nostra energia a partir de fonts renovables d’aquí a 2030. Tots els Estats membres contribuiran a això, i es proposen objectius específics per a l’ús d’energies renovables en el transport, la calefacció i refrigeració, els edificis i la indústria.

6. Revisió Directiva d’eficiència energètica (EED): estableix un objectiu anual vinculant més ambiciós per a disminuir el consum d’energia a escala de la UE. La Directiva establirà la manera de fixar les contribucions nacionals i gairebé duplicarà l’obligació d’estalvi energètic anual dels Estats membres. El sector públic haurà de renovar el 3% dels seus edificis cada any.

7. Revisió de la Directiva d’imposició energètica (ETD): proposa harmonitzar la fiscalitat dels productes energètics amb les polítiques energètiques i climàtiques de la UE, promovent tecnologies netes i eliminant les exempcions i els tipus reduïts que actualment fomenten l’ús de combustibles fòssils.

8. Revisió Reglament en matèria d’emissions de CO₂ de turismes i furgonetes: té com a objectiu accelerar la transició cap a una mobilitat sense emissions, en disposar que les emissions dels vehicles nous disminueixin un 55% a partir de 2030 i un 100% a partir de 2035 en comparació amb els nivells de 2021. A conseqüència d’això, tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 seran de zero emissions.

9. Revisió Reglament sobre la infraestructura dels combustibles alternatius: per a vetllar perquè els conductors puguin repostar o recarregar els seus vehicles en una xarxa fiable en tota Europa. Exigirà als Estats membres que ampliïn la capacitat de càrrega d’acord amb la venda de vehicles de zero emissions i que instal·lin punts de recàrrega i de proveïment de carburant a intervals regulars en les principals autopistes: cada 60 quilòmetres per a la recàrrega elèctrica i cada 150 km per al proveïment de carburant d’hidrogen.

10. Iniciativa relativa als combustibles d’aviació sostenibles (ReFuelEU): obligarà els proveïdors de combustible a incorporar nivells cada vegada majors de combustibles d’aviació sostenibles.

11. Iniciativa relativa als combustibles del transport marítim (FuelEU): estimularà l’adopció de combustibles marítims sostenibles i tecnologies de zero emissions mitjançant l’establiment d’un límit màxim per al contingut de gasos d’efecte d’hivernacle en l’energia utilitzada pels vaixells que facin escala en ports europeus.

12. Nou Fons Social per al Clima: el seu objectiu és el finançament específic als Estats membres per a ajudar els ciutadans a costejar inversions en eficiència energètica, nous sistemes de calefacció i refrigeració i una mobilitat més neta. El nou Fons Social per al Clima es finançarà amb càrrec al pressupost de la UE, utilitzant un import equivalent al 25% dels ingressos previstos del nou comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i el transport per carretera.

En el següent esquema podeu veure les 12 iniciatives ordenades en 3 grans blocs:

Més informació:

Assessorament en Renovables i Autoconsum Fotovoltaic de la Cecot. Accedeix i fes la teva consulta.

– Cumplir el Pacto Verde Europeo

– Pacto Verde Europeo: la Comisión propone transformar la economía y la sociedad de la UE para alcanzar los objetivos climáticos.

Comparteix!

4.295 milions d’euros per al desenvolupament del vehicle elèctric

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el primer Pla Estratègic de Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que serà finançat pels Fons Next Generation EU.

Aquest pla suposa una inversió pública de 4.295 milions d’euros en el sector de l’automoció, encara que la dotació total ascendirà a 24.009 milions d’euros entre 2021 i 2023, perquè la contribució del sector privat serà de 19.714 milions d’euros.

El PERTE es compondrà de dos àmbits d’actuació complementària:

  1. Mesures transformadores d’impuls de la cadena de valor del vehicle elèctric i connectat, enfocades als segments centrals de la cadena de valor industrial que garanteixin la fabricació d’aquests vehicles.
  2. Mesures facilitadores, que coadjuvin tant a la creació d’una nova mobilitat com al desenvolupament del vehicle elèctric.

Dins de les mesures transformadores, es recullen les actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric, un pla tecnològic d’automoció sostenible, un programa d’espais de dades sectorials i un programa per a integrar la intel·ligència artificial en processos productius.

Quant a mesures facilitadores, s’inclouen el Pla Moves III, el Moves singulars, la llei de Canvi Climàtic, la regulació de serveis de recàrrega de vehicles elèctrics, el full de ruta del 5G i el seu desplegament, i un pla de formació professional.

El PERTE per al desenvolupament del vehicle elèctric i connectat (VEC) planteja els següents objectius:

  1. Que el sector de l’automoció representi un 15% del PIB espanyol en 2030.
  2. Desenvolupar un ecosistema per a fabricar cotxes elèctrics i connectats a la xarxa a Espanya, fent d’aquesta última el Hub Europeu de la electromovilitat.
  3. Enfortir la cadena de valor de la indústria automobilística, i reforçar la seva importància i valor estratègic per a l’economia espanyola.
  4. Aconseguir la xifra de 250.000 vehicles elèctrics matriculats i entre 80.000 i 110.000 punts de recàrrega desplegats en 2023.

La inversió pública de 4.295 milions d’euros es desglossa en les següents partides:

  1. 3.160 milions d’euros es destinaran a l’Impuls del projecte transformador de la cadena de valor del VEC. D’aquests, 2.9775 milions d’euros aniran dirigits a la Línia d’actuació integral per al desenvolupament i fabricació del Vehicle Elèctric i Connectat, 100 al programa d’espais de dades compartides i sectorials, altres 45 destinats al Programa per a integrar la IA en les cadenes de valor per a transformar el teixit econòmic, i, finalment, 40 milions a càrrec del CDTI que es destinaran al Pla Tecnològic d’Automoció Sostenible. (Consulta els requisits per a ser beneficiari dels fons a càrrec del CDTI). El termini per a presentar sol·licituds i documentació annexa romandrà obert fins al 2 de setembre de 2021.
  2. 1.100 milions d’euros al pla d’incentius per a la compra de vehicles elèctrics, híbrids endollables i d’hidrogen i la instal·lació de punts de càrrega, ja inclosos en els plans Moves III i Moves singulars.
  3. 14 milions d’euros per al desplegament del 5G.
  4. 21 milions d’euros destinats a la formació professional del sector.

Les entitats interessades a presentar una proposta per a desenvolupar un projecte en el marc de la Línia d’actuació integral per al desenvolupament i la fabricació del vehicle elèctric i connectat, i per tant ser beneficiàries dels suports atorgats per l’Estat en el marc d’aquesta línia del PERTE, hauran de reunir els requisits descrits en la memòria descriptiva. Així mateix, hauran d’inscriure’s en el Registre estatat d’entitats interessades en el PERTE una vegada aquest sigui posat en marxa.

Informació extreta de Foment del Treball.

Més informació:

Comparteix!

1.320 milions d’euros per a autoconsum, bateries i climatització renovable

Catalunya és la regió que més ajudes percebrà amb gairebé 115 milions del total de 660 milions.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un Reial decret per a concedir 660 milions d’euros, ampliables a 1.320 milions, en ajudes per a instal·lacions d’autoconsum (fins a 900 milions), emmagatzematge (fins a 220 milions) i climatització amb energies renovables (fins a 200 milions).

Aquests programes, amb càrrec al pressupost del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, són les primeres línies a gran escala a nivell estatal dirigides específicament a autoconsum i emmagatzematge. L’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) s’encarregarà de coordinar les actuacions i de fer un seguiment de la seva evolució, d’acord amb el procediment usat reeixidament des de 2019.

Sis Programes d’ajudes

Aquest paquet d’ajudes s’articularà per mitjà de sis programes. Els tres primers estan dirigits a sectors econòmics concrets, mentre que els tres últims, estan dirigits sobretot a habitatges.

  • Programa 1. Autoconsum i emmagatzematge en el sector serveis. Dotat amb 120 milions (20 milions per a emmagatzematge).
  • Programa 2. Autoconsum i emmagatzematge en altres sectors productius, com la indústria o l’agropecuari. Dotat amb 175 milions (25 milions per a emmagatzematge).
  • Programa 3. Incorporació d’emmagatzematge en autoconsums existents en sectors econòmics. Repartirà 45 milions entre les Comunitats Autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
  • Programa 4. Autoconsum i emmagatzematge en el sector residencial, el sector públic i el tercer sector. Amb una dotació de 215 milions (15 milions per a emmagatzematge.
  • Programa 5. Incorporació d’emmagatzematge en autoconsums del sector residencial, sector públic i tercer sector, amb cinc milions pressupostats.
  • Programa 6. Climatització i aigua calenta sanitària obtinguda amb renovables en el sector residencial, inclosa l’habitatge públic protegit. Comptarà amb 100 milions.

Es podrà subvencionar la inversió en equips i materials; l’obra civil; els equipaments electromecànics, hidràulics, de control i auxiliars; els sistemes de gestió i monitoratge, la redacció de projectes, memòries tècniques i direcció facultativa, entre altres actuacions.

FONT: IDAE. El Gobierno aprueba 1.320 millones de euros para autoconsumo, baterías y climatización renovable.

+ Informació:

Comparteix!

L’Ajuntament de Castellar, la Cecot i l’ASEMCA col·laboren per impulsar la transició energètica

L’alcalde de l’Ajuntament de Castellar, Ignasi Giménez, el president de la patronal Cecot, Antoni Abad, i el president de l’Associació d’Empreses de Castellar del Vallès (ASEMCA), Jordi Batet, han signat un conveni de col·laboració entre les tres institucions per impulsar el projecte Vallès Solar a la vila.

L’acord té per objectiu contribuir al desenvolupament sostenible del sector empresarial i a la descarbonització de l’economia del municipi.

L’acte de formalització del conveni ha tingut lloc a la seu de l’Ajuntament (Palau Tolrà) en el transcurs d’una visita institucional, i ha comptat també amb l’assistència de la regidora de Dinamització Econòmica, Anna Mármol, el director de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, i el director general del Centre Metal·lúrgic, Gabriel Torras.

Vallès Solar es fonamenta en la necessitat d’accelerar els processos de transició energètica entre les pimes i en l’establiment d’aliances per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles.

Entre d’altres, la col·laboració anirà encaminada a la difusió d’actuacions entre el teixit empresarial del municipi que promoguin que les empreses millorin la seva eficiència energètica, apostin per l’autoconsum elèctric i s’incorporin als mercats locals energètics o a les iniciatives de caire col·laboratiu que vagin en aquesta direcció.

Un altre dels propòsits destacats del conveni és analitzar, revisar i adaptar de forma consensuada les ordenances i tràmits municipals per facilitar les llicències d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en cobertes industrials, torres de càrrega per a vehicles elèctrics, marquesines fotovoltaiques, així com altres infraestructures que promoguin la sostenibilitat energètica de les empreses.

Alhora, l’acord ha de permetre definir i promoure conjuntament l’aplicació de bonificacions fiscals que estimulin les empreses del municipi a instal·lar cobertes fotovoltaiques per a l’autoconsum d’energia elèctrica.

A més, es vol treballar en la col·laboració pública i privada per al disseny i la creació de comunitats energètiques empresarials que permetin a les empreses generar, consumir, emmagatzemar i compartir l’energia renovable, de manera que es creï una activitat econòmica energèticament eficient.

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual.

Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Comparteix!

Les empreses de Sant Cugat es sumen a la transició energètica de la mà de la Cecot

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i el president de Cecot, Antoni Abad, han presentat publicament aquest dimecres 16 de juny, el conveni “Vallès Solar”  per impulsar projectes de transició energètica a les pimes, millorar la competitivitat de les empreses i contribuir a la descarbonització de l’economia de Sant Cugat.

Amb aquesta col·laboració, l’Ajuntament de Sant Cugat posa a disposició de les empreses del municipi l’Oficina per a la Transició Energetica de la Cecot, que compta amb el suport de l’Institut Català d’Energia, per oferir els serveis d’anàlisi, assessorament i cerca de finançament en totes les matèries relacionades amb l’energia verda, amb l’objectiu de fomentar:

  • L’estalvi de costos.
  • L’eficiència energètica.
  • La mobilitat elèctrica.
  • L’autoconsum d’energia fotovoltaica.

A través de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, les empreses de Sant Cugat disposaran d’un equip de professionals amb l’objectiu d’ajudar-les a fer realitat el seu projecte, oferint entre d’altres:

  • Anàlisi de necessitats i evaluació de l’estat de la coberta.
  • Diferents propostes de proveïdors homologats per l’Oficina per a la Transició Energètica.
  • Assessorament gratuït per triar el projecte d’autoconsum que millor s’adapti a les necessitats de l’empresa.
  • Seguiment del projecte i la instal·lació (projectes clau en mà).
  • Cerca de finançament.
  • Suport en els tràmits administratius i en la cerca de bonificacions.

Què és el projecte Vallès Solar?

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els propers anys la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 100M d’euros, assolint una reducció anual de 35.000 tones d’emissions de CO2 i una potència de 72 MW també amb caràcter anual.

Es tracta d’un projecte a mig i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Descarrega’t la presentació aquí.

Descarrega’t el fulletó informatiu aquí.

Comparteix!

L’ajuntament de Sant Cugat i la Cecot col·laboren per impulsar la transició energètica

Us convidem a l’acte de presentació de Vallès Solar que tindrà lloc el proper dimecres 16 de juny a les 09.45 h al Museu de Sant Cugat – Sala Audiovisuals (entrada pel claustre del Monestir).

L’Ajuntament de Sant Cugat i la Patronal Cecot han signat el conveni “Vallès Solar” per impulsar projectes de transició energètica a les pimes, millorar la competitivitat de les empreses i contribuir a la descarbonització de l’economia del municipi.

Amb aquest conveni, es posa a disposició de les empreses del municipi l’Oficina per a la Transició Energètica – Cecot Renovables que compta amb el suport de l’ICAEN, l’Institut Català d’Energia, per oferir assessorament en totes les matèries relacionades amb l’energia verda amb l’objectiu de fomentar l’estalvi de costos, l’eficiència energètica, la instal·lació de sistemes d’energies renovables o l’autoconsum d’energia fotovoltaica.

Què és el projecte Vallès Solar?

Vallès Solar vol promoure en els pròxims anys la instal·lació d’1 milió de metres quadrats de plaques fotovoltaiques en cobertes d’empreses, naus i magatzems a tot el Vallès amb una inversió estimada de prop de 150 milions d’euros, assolint una reducció anual de 112.000 tones d’emissions de CO₂ i una potència de 200 MW també amb caràcter anual. Es tracta d’un projecte a mitjà i llarg termini amb l’horitzó posat en l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

Comparteix!

Solucions de recàrrega de vehicle elèctric en flotes d’empresa. Ajuts a la seva instal·lació

Data: dijous, 3 de juny a les 12.30 h

Durant la sessió, en Manel Martínez Arcos, cap de Vendes de Circontrol a Iberia, ens detallarà les diferents solucions existents de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i híbrids endollables, així com quins ajuts contempla el Pla MOVES per a la seva instal·lació.

Comparteix!

Què suposarà per a les pimes la nova tarifa elèctrica a partir de l’1 de juny?

El proper 1 de juny entra en vigor la nova tarifa de la llum. Atenció a aquestes sigles, 2.0TD, perquè així es com es dirà la nova tarifa per a tots els clients domèstics i petits negocis que tinguin contractada una potència inferior als 15 kW.

Tot i que el canvi és substancial, només afecta una part de la factura, la part regulada: els peatges i càrrecs. Els peatges serveixen per pagar el transport i la distribució de l’electricitat fins a casa, i els càrrecs serveixen per pagar altres conceptes inclosos a la factura com les primes a les renovables, o el dèficit de tarifa, etc.

Però quant pesen aquests peatges i càrrecs a la nostra factura? Doncs aproximadament suposen el 40% de tot allò que paguem a final de mes.

Accedeix a tota la informació de la notícia publicada al web de la CCMA.CAT-TV3. Autora de la notícia: Esther Ortega.

  • Vols saber quines hores seran les més barates per a consumir l’electricitat?
  • Vols saber quants períodes tarifaris tindràs a partir d’ara?
  • Saps que si ets un comerç ara tindràs 3 períodes amb 3 preus d’energia diferent?
  • Saps que per alguns consumidors la potència es facturarà de manera diferent a l’actual?

Des de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, juntament amb l’ICAEN hem preparat una sessió digital on donarem resposta a totes aquestes preguntes. Inscriu-te!

Comparteix!

Sessió digital Nou canvi en la tarifa elèctrica

Dijous, 27 de maig a les 9.30 h amb David Villar, cap d’Unitat de Prospectiva Energètica i Sostenibilitat de l’ICAEN

A principis de l’any 2020 la Comissió Nacional dels Mercats i la Competències (CNMC) va publicar una proposta per a una nova metodologia per al càlcul dels peatges de transport i distribució d’electricitat, que afectarà a totes les tarifes elèctriques, que finalment entrarà en vigor l’1 de juny d’enguany.

  • Vols saber quines hores seran les més barates per a consumir l’electricitat?
  • Vols saber quants períodes tarifaris tindràs a partir d’ara?
  • Saps que si ets un comerç ara tindràs 3 períodes amb 3 preus d’energia diferent?
  • Saps que per alguns consumidors la potència es facturarà de manera diferent a l’actual?

Per conèixer més detall sobre aquestes afectacions, comptarem amb en David Villar Hernández, Cap d’Unitat de Prospectiva Energètica i Sostenibilitat de l’ICAEN i en Carles Vidal Marco, Assessor de l’Oficina per a la Transició Energètica – Cecot Renovables.

Comparteix!